33. OSKAR SCHLEMMER I EL BALLET TRIÀDIC

 

L’equip directiu de la Bauhaus

Sempre m’ha fascinat la Bauhaus. La seva presència i influència , encara avui, en el món de l’art i el disseny segueix essent un referent que incideix permanentment en la vida dels professionals i persones cultes sensibles a la extrema qualitat i avantguardisme de les  realitzacions que dugueren a terme.

Per això dedico avui el meu relat breu a aquella Institució. He pretès fer un somer resum, extret de diverses fonts, sense aportacions personals. Molts ja coneixereu el que exposaré...

La Bauhaus va ser una escola d'art, arquitectura i disseny creada pel també arquitecte, dissenyador i urbanista alemany Walter Gropius l'any 1919 a Weimar, Alemanya.

El nom Bauhaus prové de les paraules Bau (construcció) i Haus (casa). És curiós que, tot i haver-la creat un arquitecte, en els seus inicis, la Bauhaus no va tenir un departament d'arquitectura.

La Bauhaus tingué la seva seu a tres ciutats:

1.    1919-1925: Weimar

2.    1925-1932: Dessau

3.    1932-1933: Berlín

I va estar organitzada per tres directors:

1.    1919-1928: Walter Gropius

2.    1928-1930: Hannes Meyer

3.    1930-1933: Ludwig Mies van der Rohe

Tant a Weimar com a Dessau i Berlin, en diferents viatges, vaig poder amarar-me dels seus edificis i els seus continguts. Totes aquelles vivències saciaren la meva ànsia de saber-ne al màxim de la Institució i calaren profundament en el meu esperit per sempre més...

Tots els personatges que en formaren part, aportaren una modernitat revolucionària que canvià, per a molts, la manera de viure. Crec que no me’n deixo cap:

1.    Wassily Kandinsky (1866-1944), pintor.

2.    Lyonel Feininger (1871-1956), pintor i fotògraf d'art.

3.    Paul Klee (1879-1940), pintor.

4.    Walter Gropius (1883-1969), arquitecte.

5.    Lilly Reich (1885-1947), arquitecta i dissenyadora d'interiors.

6.    Ludwig Mies Van der Rohe (1886-1969), arquitecte.

7.    Lucia Moholy fotógraf.

8.    Ludwig Hilberseimer (1885-1967), arquitecte i urbanista.

9.    Gertrud Arndt dissenyadora i fotògrafa.

10.             Lothar Schreyer (1886-1966), escriptor, dramaturg i pintor.

11.             Anni Albers, artista tèxtil.

12.             Josef Albers (1888-1976), pintor i docent d'art.

13.             Alma Buscher dissenyadora.

14.             Johannes Itten (1888-1967), pintor i professor d'art.

15.             Marianne Brandt, escultora.

16.             Oskar Schlemmer (1888-1943), pintor i artista polifacètic.

17.             Lilly Reich dissenyadora.

18.             Otti Berger artista tèxtil.

19.             Gerhard Marcks (1889-1940), pintor i escultor.

20.             Hannes Meyer (1889-1954), arquitecte.

21.             Lis Beyer-Volger artista tèxtil.

22.             Marianne Brandt (1893-1983), dissenyadora en metall.

23.             Joost Schmidt (1893-1948), tipògraf i escultor.

24.             Fotografia d'Ellen Auerbach.

25.             Lászlo Moholy-Nagy (1895-1946), dissenyador visual.

26.             Georg Muche (1895-1987), pintor i grafista.

27.             Fotografia de Hilde Hubbuch.

28.             Gunta Stölzl (1897-1983), teixidora.

29.             Walter Peterhans (1897-1960), fotògraf.

30.             Elisabeth Kadow artista tèxtil.

31.             Annelise Kretschmer, fotògrafa.

32.             Hinnerk Scheper (1897-1957), colorista, pintor i conservador de monuments.

33.             Alfred Arndt (1898-1976), arquitecte.

34.             Dörte Helm (1898-1941), pintora i dissenyadora gràfica.

35.             Anni Albers (1899-1994), dissenyadora tèxtil i gravadora.

36.             Arieh Sharon (1900-1984), arquitecte.

37.             Herbert Bayer (1900-1985), dissenyador gràfic i pintor.

38.             Marcel Breuer (1902-1981), arquitecte i dissenyador

39.             Lotte Beese, (1903-1988), arquitecta i urbanista

40.             Xanti Schawinsky (1904-1979), Pintor, dibuixant, dissenyador i fotògraf.

41.             Grete Stern (1904-1999), dissenyadora i fotògrafa.

42.             Horacio Cóppola (1906-2012), fotògraf.

He destacat els personatges, per a mi, més influents...

A l'Expo Universal de Milà de l'any 2015, al Pavelló d'Alemanya repartien entre el públic assistent unes bosses de tela, mini «tote-bags» de color blau turquesa amb la inscripció «My Bauhaus Is Better Than Yours». I no  m’estranya gens que sigui un orgull nacional, perquè la Bauhaus era molta Bauhaus.

Posem-nos en antecedents:

La idea fonamental de l'escola era unificar totes les disciplines artístiques: Disseny, pintura, escultura, arquitectura, dansa, teatre, escriptura, música i artesania. Per a això Gropius ajunta la Kunstgewerbeschule (escola artesanal) amb la Hochschule für Bildende Kunst (facultat de belles arts). D'aquí neix la Staatliche Bauhaus (Bauhaus estatal). Malauradament ja no ha existit mai més cap escola d’aquestes característiques. Quina pena...Potser per això quan vaig dissenyar el Màster que dirigí a la Universitat Ramon Llull, La Salle Arquitectuira, tingué el propòsit d'aglutinar i incloure en ell totes les disciplines vinculades a la gestió empresarial de l'arquitectura i de la construcció en general, tractant àmbits que les carreres tècniques no contemplen. 

Va ser tal l'èxit de l'escola de la Bauhaus, que fins i tot va influir en molts dels artistes de les avantguardes de principis del segle passat.

Entre moltes de les aportacions a destacar de la Bauhaus, podríem comentar alguns exemples:

1.                 El desenvolupament dels fonaments acadèmics del disseny industrial i el disseny gràfic.

2.                 La creació d’un inconfusible estil tipogràfic, dissenyant les seves pròpies fonts Sans- Serif.

3.                 El Neoplasticisme i el Constructivisme són terminologies que coneixem gràcies a la Bauhaus.

4.                 I el 1996 van ser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat moltes obres de l'escola.

Oskar Schlemmer el 1930

Enmig de tot aquest revoltí d'idees, expressions artístiques i desenvolupaments culturals, entra en escena (i mai millor dit) Oskar Schlemmer, que crearà, per deixar la posteritat amb la boca oberta, el que serà denominat com a Ballet Triàdic.

Schlemmer va néixer a Sttugart (estat federat alemany de Baden-Wurtemberg) el 1888. Va ser escultor, pintor i, com no, dissenyador. Va entrar a la Bauhaus el 1920.

Das Triadische Ballet (El Ballet Triàdic) va ser estrenat el 30 de setembre de 1922, convertint-se en un símbol de la reforma de la dansa i l'escenografia teatral, tot i que, segons les anotacions de Schlemmer en els textos de Man and Art Figure les primeres idees del ballet es van crear entre 1912 i 1915, en cooperació amb l'equip de ball d'Albert Burger i Elsa Hötzel,  i també pel mestre artesà Carl Schelemmer.

Cartell per a l'espectacle d'Oskar Schlemmer. (1924)

«La història del teatre és la història de la transfiguració de la forma humana».

El seu nom «Triàdic» es refereix als tres actes dels quals consta l'obra:

Primera part: Gelb (groc)

Segona part: Pinke (rosa)

Tercera part: Schwarz (negre)

Al llibre The Theatre of the Bauhaus, The Modern and Postmodern Stage of Oskar Schlemmer, a més d'un detallat viatge sobre el teatre, la dansa i la música a la Bauhaus, l'autora, Melissa Trimingham, explica amb precisió no només el procés artístic i el desenvolupament del teatre a l'escola, si no que fa una clara referència al Ballet Triàdic:

«Els elements escènics del cos, el moviment, l'espai i la llum, els objectes i el vestuari van ser aïllats, analitzats i desplegats en un escenari minimalista, amb pocs o cap recurs».

L'obra passa per aquelles tres etapes, que van des de l'humorístic fins a la serietat. Els elements principals de l'exhibició eren clarament al·legories al color i a les formes, essent excessius i molt marcats. Schlemmer també juga amb l'escenografia. Els volums, l' espai i la perspectiva desenvolupen un paper important en l' obra, utilitzant el moviment com el principal fil conductor.

El disseny de vestuari fa una clara referència a l'arquitectura, semblen peces construïdes més que confeccionades. La composició consistia en figures amb vestits encoixinats i màscares de cap complet. Afegia al conjunt de la indumentària mitges de colors, paper matxet, pintura metal·litzada, armilles, guants, cèrcols de metall i sabatilles de ballet, entre altres peces.

Els ballarins eren en realitat estudiants amb poc o cap entrenament o assaig previ. Malgrat això, es va intentar desenvolupar una tècnica de moviment per esmenar aquest problema. L'única característica que se'ls plantejava als ballarins-estudiants era, simplement, «sensibilitat a l'espai».

Els dotze ballarins, amb divuit vestits diferents, ballen de forma aleatòria i mecànica al so de les composicions que l'autor Paul Hindemith va crear expressament per a l'obra. Surten a escena de tres en tres dos homes i una dona.

Esbossos dels vestits per als ballarins, (1922–1926).

Els estudiants de la Bauhaus vestits per al Ballet Triàdic.

El ballet va estar de gira des de l'any 1922 fins al 1929, representant d'aquesta manera l'avantguarda i l'esperit de la Bauhaus.

I per què tres? Per què Triàdic? Doncs perquè Schlemmer atribuïa el número tres a un número dominant, important, senar, i creador d'un col·lectiu.

A més, el número tres representa les tres dimensions d'un espai: alçada profunditat i amplada; les formes bàsiques: esfera, cubell i piràmide i, per suposat, els colors primaris: vermell, blau i groc. Completava aquesta estructura la «tri-unitat» de la dansa: música, vestuari i ball.

Aquest preciós ballet teatral, que ja ha complert més de  100 anys des de la seva primera exhibició, és una obra màgica, una creació futurista plena de creativitat revolucionària i, sobretot, una mostra representativa d'alguns dels ideals inequívocs de la Bauhaus: cos, art, moviment i avantguarda.

El 1932, Fernand Léger va convidar Schlemmer a participar amb el Ballet Triàdic en un concurs internacional de dansa a París. Va ser l’última actuació del Ballet durant la vida de Schlemmer. Els plans per a un rellançament al teatre Corso de Zurich el 1936 van fracassar a causa de la manca de finançament.

El 1938, Schlemmer va enviar el vestuari per a una exposició de la Bauhaus al MOMA de Nova York, per protegir aquestes i altres obres de la destrucció dels nazis a Alemanya. El seu somni de seguir les Triades i emigrar amb la seva dona i els seus tres fills als Estats Units, no es va complir. Mai va saber pels seus antics col·legues de la Bauhaus, que havien emigrat a aquell país, que un filantrop americà tenia plans d’organitzar el Ballet Triàdic a finals de la dècada de 1930.

Oskar Schlemmer va morir, desil·lusionat, el 13 d’abril de 1943 a Baden Baden.

I per acabar entreu, val la pena, per Google a:

https://www.schlemmer.org  Hi ha dues entrades, les dues molt interessants… 

Per veure el vídeo resumit (10 minuts), entreu a: https://proyectoidis.org › ball.. 

Per veure el vídeo extens (30 minuts), entreu a:

El Ballet Triádico de la Bauhaus 

Historia Arte (HA!)

https://historia-arte.com › el-...