31. NAGASAKI
Després de la decebedora visita d’Okinawa, on la modèstia de les instal·lacions relatives a la Segona Guerra Mundial ratllaven lo cutre, i on es respirava la fortor de la rancúnia i la decepció pel fracàs i la derrota, la visita del conjunt de Nagasaki esperonava el meu deler per conèixer-lo. I la veritat és que no em va defraudar gens.
El parc és un espai on es respira
una pau tranquil·la malgrat que sura en l’ambient una atmosfera curulla de desconsol
pel record dels fets que esbaldregaren la
població i massacraren tantes vides. Fou creat en record de la bomba que caigué
sobre la ciutat el 9 d’agost de 1945 destruint-ne una part important i matant a
130000 dels seus habitants.
Una escultura gegant d’un Buda
senyalant el cel i la terra marca l’inici del parc. Aquest és magnífic tant en
el seu disseny com per l’angoixa que transmet al visitant. Zones enjardinades,
perfectament cuidades en harmonia subtil amb l’estatuària que, repartida i
disposada de manera intel·ligent al llarg de les explanades, evoca les
dramàtiques situacions viscudes per la població, son el marc del Memorial.
El Museu Commemoratiu conté
documentació interessantíssima i molt ben presentada dels tristos esdeveniments
que feren que la guerra acabés. Llàstima que no es pogués concloure parlant els
contrincants en lloc de tirant bombes atòmiques…
Al centre del conjunt, al Parc de
l’Hipocentre, es troba un simple monòlit
de pedra negra senyalant el punt neuràlgic de l’explosió.
Un calfred esgarrifós et recorre el
cos quan ets en aquest punt del Memorial i penses en l’horror que es devia
estendre entre la població en el moment fatídic de l’impacte de la bomba homicida.
També vaig romandre commocionat al
penetrar en la zona on es podien observar, sota una superfície de vidre, les
restes d’un districte de la ciutat bombardejada. Teules, rajoles, fragments
diversos i materials, tal com quedaren després de l’explosió. És una petita
mostra dels resultats de la bestial deflagració i calcinació d’una part de la població.
I per la meva mania de posar sempre en relació i en comparació coses ben
distintes, em vingueren al cap les imatges de les restes de Pompeia després de la
brutal erupció del Vesuvi que la cobrí i dels seus habitants enterrats en vida
per cendra i lava en breus moments...
És esfereïdor veure el que l’home
va ser capaç de fer per acabar amb el patiment del món. Però el cert és que potser,
no ho tinc gens clar, va ser la manera de donar fi a la guerra. No crec que
aquesta hagués conclòs si hagueren llençat la bomba atòmica en un lloc
deshabitat.
Una cosa que em va sorprendre en
gran mesura és el nou urbanisme fet a Nagasaki després de la guerra. Sembla no
pensat o no planificat com caldria al tenir la possibilitat de començar a
projectar a partir de cero, doncs la ciutat ja no existia, tot eren runes. En
canvi no es veuen en lloc criteris urbanístics amb una certa racionalitat i les
trames urbanes son bastant caòtiques…els traçats dels carrers no segueixen
criteris lògics, les edificacions creixen de manera desordenada, gratacels al
costat de cases d’habitatges de no més de 6 plantes…No ho puc entendre i encara
estic cercant explicacions...Potser serà perquè els seus habitants i polítics
no han tingut la capacitat d’oblidar... Malgrat el temps passat, tal vegada les
seves accions estan condicionades per aquells fets. Ha de ser inassequible
oblidar tanta atrocitat...
I un altre cop les comparances...La
veritat és que l’eixample de Barcelona és una meravella que hauria de ser
Patrimoni de la Humanitat. La visió de futur que tingué Cerdà en fer els
encreuaments dels carrers aixamfranats i les seves dimensions esplèndides pel
moment en que es pensaren, fan que BCN sigui model a escala mundial del que és
el bon urbanisme.
Però Gabriel, Com pots guardar records tan fidedignes dels llocs que has visitat???
ResponEliminaJo en tinc una una nebulosa. Infereixo que fas apunts, fotos, comentaris i anàlisi a posteriori. Cert?
Matilde, es tracta de VEURE més que de mirar....i fixar-ho al màxim en funció del interès que et desperta el que veus......
Elimina