41. SIDNEY. AUSTRALIA

 

Hi ha situacions a la vida en que em fa paüra no poder fixar en la memòria de forma perdurable i per sempre tota la informació, totes les sensacions, totes les vivències que he estat capaç de gravar en ella. Donar dues voltes al món amb itineraris distints és com estar immers en un tsunami  ininterromput  d’imatges i situacions incessants que fan que em succeeixi una mica, salvant les distàncies evidents, el que em passava quan fa molts anys anàvem a Perpinyà a veure en un cap de setmana un munt de pel·lícules. Que hi ha moments en que es barreja tot en la ment i en ella hi aflora un taco de mil dimonis… Per aquest motiu tinc la dèria d’escriure els diaris dels viatges, doncs sense ells la muntanya de revelacions acumulades s’agrisarien en el meu cervell. Però l’estada a Sydney serà, a ben segur, una de les experiències viscudes més inesborrables.

Permeteu-me que alliberi del meu record amb arguments metafòrics, les sensacions, per a mi impossibles de descriure d’una altra manera, que produeix l’arribada en vaixell a aquesta meravellosa ciutat.

Sidney, quan el vaixell s’apropa lentament a ella, és com una GRAN DAMA repenjada mirant al mar displicent amb un preciós cos format per un downtown d’una qualitat suprema, amb les dues cames obertes impúdicament dient-te, penetra’m!!

En una de les cames hi te l’indescriptible edifici de l’Òpera i en l’altra el majestuós Harbour Bridge. El moll on va recalar la nostra nau és situat entre les dues, dins de l’arc que engendren elles i la ciutat, el cos ple de vida de la Gran Dama, amb un skyline impressionant retallant el cel al fons.

A mesura que t’hi apropes i que pots copsar la magnitud de l’espectacle que s’ofereix a la teva vista i que obnubila els teus sentits, un clímax emotiu t’embarga i finalment, quan ja has penetrat en l’indret meravellós, l’orgasme és inevitable.