29. CARAVAGGIO
Matant les hores i, per a
distraure’m, avui he llegit sobre Michelangelo Merisi, CARAVAGGIO. He pres
notes de les coses que m’han semblat més interessants i/o, si més no curioses,
del personatge i les deixaré anar com a resum molt personal...
Potser perquè han passat ja molts
anys, però no recordo que a la facultat els insignes professors i càtedres que
teníem, incidissin massa en la vida dels artistes que estudiàvem i com marcà
aquesta en molts casos la seva producció pictòrica o escultòrica.
Quin moment de l’història!! Al S.
XVI, Leonardo, Michelàngelo i Rafael vivint alhora junts l’explosió del seu
art!! I Caravaggio revolucionant-lo a partir dels tres!!
Ell, de molt petit s’ha d’enfrontar
a la mort de molts familiars per la pesta, el pare, l’avi... Veu el color dels
morts, els pot tocar... A Milà observa les obres dels grans mestres que acaben
de morir. Aprèn el diàleg que es produeix entre les mans dels personatges del Darrer
Sopar de Leonardo i els detalls escampats per la taula. En el cistell de
fruites hi observa la pols al raïm, sembla que s’estigui podrint, i ell hi
percep el sentit de la mort. Va de Milà a Roma per a seguir aprenent. Comença a
treballar per un capellà i després per un Cardenal. Creen un grup d’artistes.
Es fa al llarg de la vida molts autoretrats, el primer a Baco Malalt. S’endevina la mort propera en els ulls, en el
color dels llavis... Utilitza com a models a gent del poble, de distints
nivells socials, lladres, vagabunds, prostitutes i freqüenta gent humil. A Els
tramposos i a el Baco dels Uficci, els models també són obrers. Només cal
observar les ungles brutes de les seves mans, les arrugues, el color de la cara
i de les extremitats, morenes i els braços no, el típic moreno de paleta. En el
cupido de L’amor vincet omnia també utilitza el mateix tipus de model.
A poc a poc va abandonant
l’estatisme de les seves obres primeres i comença a representar l’acció. A Cap
de medusa el cap tallat expressa el terror, el trauma... En El sacrifici
d’Isaac destaca la imatge en moviment congelada de l’espant d’Isaac quan
Abraham es proposa matar-lo.
En els tres episodis de la vida de
St. Mateo a l’Església de St. Lluís del Francesos, a Roma, el detall més
important és el diàleg que s’estableix entre les mans de Jesus, Sant Mateo i
Sant Pere i que té el seu origen inspirador en el Darrer Sopar de
Leonardo.
A Santa Maria del Popolo, d'on no em trec del cap els pixats pudents dels seus murs exteriors, en dos
quadres, La Crucifixió de St. Pere i La Conversió de Saulo, recordeu a
Artemisia Gentileschi anant cada dia a resar per la seva mare mentre admirava
els quadres de Caravaggio, també es respira la mort. A Deposició de Crist de
la Creu, representa a un home mort que quasi fa pudor. Novament trobem el
diàleg entre les mans en les figures representades de Marta i Maria Magdalena
amb l’afegit de vestir-les amb roba groga, distintiu de les putes. Aquestes
eren acceptades pel Papa però obligades a anar a missa els diumenges, abillades
de groc. Utilitza prostitutes com a models. A Judith matant Olofernes la
mateixa model, meretriu, de molts quadres. El darrer quadre que pinta a Roma,
La mort de la Verge, provoca un
escàndol majúscul... Agafa per model una puta morta, inflada, ofegada al Tiber
i impregnada del color de la mort. Ara es pot admirar al Louvre. Com
s’enriqueix la lectura de les obres d’art quan coneixes les seves interioritats
i els orígens de la seva inspiració...
Per les baralles que tenia amb
tothom, policia, autoritats, etc., sempre te problemes. Mata a un amic i el
condemnen a la decapitació. Per por de les autoritats i de qualsevol que el
conegui, s’escapa a Nàpols on hi viu molt poc temps i pinta La Flagelació de
Crist. Marxa però a Malta per por que el matin. L’Ordre dels Cavallers de
Malta li donen el títol. Fa dos quadres que es conserven a la Concatedral de
Sant Joan Bautista. St. Gerònimo i La decapitació de Sant Joan
Bautista on també les mans parlen soles. Aquest és l’únic quadre signat per
Caravaggio i amb sang...
També es baralla a Malta i el posen
a la presó però s’escapa a Sicília on pinta El Martiri de Santa Úrsula.
Finalment perdonat, torna a Nàpols
i a Roma... Abans però pinta David i Goliat amb el seu darrer
autoretrat. En el trajecte de tornada a Roma s’emmerda en una altra baralla,
perd els darrers quadres pintats i
cercant-los cau malalt i mor el 1610.

Renoi ! Moltes coses ia les sabia, però d’altres no!!
ResponEliminaA mi em passa el mateix, em queda molt per saber....
ResponElimina