29. CARAVAGGIO

Matant les hores i, per a distraure’m, avui he llegit sobre Michelangelo Merisi, CARAVAGGIO. He pres notes de les coses que m’han semblat més interessants i/o, si més no curioses, del personatge i les deixaré anar com a resum molt personal...

Potser perquè han passat ja molts anys, però no recordo que a la facultat els insignes professors i càtedres que teníem, incidissin massa en la vida dels artistes que estudiàvem i com marcà aquesta en molts casos la seva producció pictòrica o escultòrica.

Quin moment de l’història!! Al S. XVI, Leonardo, Michelàngelo i Rafael vivint alhora junts l’explosió del seu art!! I Caravaggio revolucionant-lo a partir dels tres!!

Ell, de molt petit s’ha d’enfrontar a la mort de molts familiars per la pesta, el pare, l’avi... Veu el color dels morts, els pot tocar... A Milà observa les obres dels grans mestres que acaben de morir. Aprèn el diàleg que es produeix entre les mans dels personatges del Darrer Sopar de Leonardo i els detalls escampats per la taula. En el cistell de fruites hi observa la pols al raïm, sembla que s’estigui podrint, i ell hi percep el sentit de la mort. Va de Milà a Roma per a seguir aprenent. Comença a treballar per un capellà i després per un Cardenal. Creen un grup d’artistes. Es fa al llarg de la vida molts autoretrats, el primer a Baco Malalt.  S’endevina la mort propera en els ulls, en el color dels llavis... Utilitza com a models a gent del poble, de distints nivells socials, lladres, vagabunds, prostitutes i freqüenta gent humil. A Els tramposos i a el Baco dels Uficci,   els models també són obrers. Només cal observar les ungles brutes de les seves mans, les arrugues, el color de la cara i de les extremitats, morenes i els braços no, el típic moreno de paleta. En el cupido de L’amor vincet omnia també utilitza el mateix tipus de model.

A poc a poc va abandonant l’estatisme de les seves obres primeres i comença a representar l’acció. A Cap de medusa el cap tallat expressa el terror, el trauma... En El sacrifici d’Isaac destaca la imatge en moviment congelada de l’espant d’Isaac quan Abraham es proposa matar-lo.

En els tres episodis de la vida de St. Mateo a l’Església de St. Lluís del Francesos, a Roma, el detall més important és el diàleg que s’estableix entre les mans de Jesus, Sant Mateo i Sant Pere i que té el seu origen inspirador en el Darrer Sopar de Leonardo.

A Santa Maria del Popolo, d'on no em trec del cap els pixats pudents dels seus murs exteriors, en dos quadres, La Crucifixió de St. Pere i La Conversió de Saulo, recordeu a Artemisia Gentileschi anant cada dia a resar per la seva mare mentre admirava els quadres de Caravaggio, també es respira la mort. A Deposició de Crist de la Creu, representa a un home mort que quasi fa pudor. Novament trobem el diàleg entre les mans en les figures representades de Marta i Maria Magdalena amb l’afegit de vestir-les amb roba groga, distintiu de les putes. Aquestes eren acceptades pel Papa però obligades a anar a missa els diumenges, abillades de groc. Utilitza prostitutes com a models. A Judith matant Olofernes la mateixa model, meretriu, de molts quadres. El darrer quadre que pinta a Roma, La mort de la Verge, provoca  un escàndol majúscul... Agafa per model una puta morta, inflada, ofegada al Tiber i impregnada del color de la mort. Ara es pot admirar al Louvre. Com s’enriqueix la lectura de les obres d’art quan coneixes les seves interioritats i els orígens de la seva inspiració...

Per les baralles que tenia amb tothom, policia, autoritats, etc., sempre te problemes. Mata a un amic i el condemnen a la decapitació. Per por de les autoritats i de qualsevol que el conegui, s’escapa a Nàpols on hi viu molt poc temps i pinta La Flagelació de Crist. Marxa però a Malta per por que el matin. L’Ordre dels Cavallers de Malta li donen el títol. Fa dos quadres que es conserven a la Concatedral de Sant Joan Bautista. St. Gerònimo i La decapitació de Sant Joan Bautista on també les mans parlen soles. Aquest és l’únic quadre signat per Caravaggio i amb sang...

També es baralla a Malta i el posen a la presó però s’escapa a Sicília on pinta El Martiri de Santa Úrsula. 

Finalment perdonat, torna a Nàpols i a Roma... Abans però pinta David i Goliat amb el seu darrer autoretrat. En el trajecte de tornada a Roma s’emmerda en una altra baralla, perd els darrers quadres pintats  i cercant-los cau malalt i mor el 1610.