28. ALGUNS LLENGUATGES CORPORALS AL MÓN
Avui dedicaré unes línies a
comentar els distints llenguatges corporals que hem descobert en les voltes al
món tan insòlites que hem viscut.
Richard Gere, fa uns anys, va
visitar l’Índia en una gala contra la sida. Ell presentava l’acte amb una
famosa actriu índia. En un moment del mateix i de forma afectiva i alhora
cortès i espontània, la va abraçar... Al
carrer, l’endemà, cremaven fotos dels dos...
Saludem aixecant la mà però a
Tasmània és un insult.
La mirada:
A Europa es mira als ulls. No
fer-ho és una manca de respecte. A altres llocs del món, al Japó, al Vietnam i a la Xina això no és així. Els
aborígens d’Austràlia tampoc accepten la mirada als ulls quan es saluden. Consideren
que amb la mirada es profana la seva intimitat.
Prémer les mans:
A occident és normal. Hi ha països
on es donen la mà i es toquen el cor. El contacte físic segons a quin país és
millor evitar-lo. A les cultures orientals, a l’Índia, no... Els jueus
exageradament ortodoxes, si volen seguir les escriptures, no poden donar la mà
a les dones perquè podrien tenir la regla, uupppsss...
Al Japó se saluden sense tocar-se,
amb les mans juntes i s’inclinen. Hi ha diferents graus d’inclinació. No se sap
quantes vegades ho poden estar fent, fins a acabar amb la paciència d’un... Els
mossos de l’estació del tren bala saluden, tots sincronitzats alhora, quan
parteix el tren... Una altra forma de salutació és el dogeza, inclinats
totalment a terra. En el namasté, a l’ïndia, s’ajunten mans i es fa una mínima
inclinació. És un gest mil·lenari del 2.000 d’abans Crist. El Wai és la versió
tailandesa una mica més exagerada, més respectuosa.
Els contactes físics:
A la Itàlia es fan dos petons. A
Bèlgica i Holanda tres petons. A vegades segons on ets i amb qui ho fas
comences a parar la galta masses vegades i et claven un bolet de nassos... El
petó rus als llavis és tradicional però ja no s’estila...
Els inuits de la Lapònia utilitzen
el contacte amb la cara, el Kunik, un intercanvi de sospirs de la vida. A la
Polinèsia els maoris el mateix amb el Hongi, però tocant-se el front i després
el nas i passant-se l’alè dels uns als altres. A la Polinèsia em sembla que no
tenen alls, perquè si en tenen, que no els hi passi res... I amb el
coronavirus, no cal dir-ho...
Al Hawai els surfistes fan el Shaka
amb els dos dits, polze i menut, com el Ronaldino.
A l’Iran posar el polze amunt és
com posar el dit al cul. En l’amfiteatre romà, quan els gladiadors lluitaven a
vida o mort, el polze amunt volia dir mata’l i no salva’l no com surt a les
pel·lícules quan Neron fa el gest que condemna a Robert Taylor a Quo Vadis
El signe de l’OK fent una rodona
amb el polze i l’índex tampoc és bo a segons quins països. Al Brasil és molt
anatòmic...
El signe de V, victòria, s’ha de
fer amb la mà de cara al que mira. Amb la mà al revés és com donar pel cul pels
anglesos.
Les banyes a l’Italia són l’insult
suprem. A Noruega signifiquen el dimoni.
Mentre Miquel Àngel pintava la
Capella Sixtina el Papa Julio II i hi anava a veure el què feia i com quedava.
Això tocava els nassos al gran mestre. Per tal motiu pintà al profeta Zacarias
utilitzant la cara de Julio II i rere hi posà un angelet fent un gest
ofensiu... Cerqueu-ho, cerqueu-ho...
A Grècia és un insult molt gran
aixecar la mà oberta. Darrerament a la Plaça Sintagma s’han vist moltes mans
obertes alçades contra els polítics...
I per acabar un de meu, i si non
e vero e ben trobato...
La botifarra europea, que tots
sabem el que significa, pels escultors dels moais de l’Illa de Pasqua volia
dir: Mireu, botifarra, mireu, botifarra, que forts tinc els braços per esculpir
i moure pedrotes gegants!!

Caram, què ben il.lustrat!!!
ResponElimina