28. ALGUNS LLENGUATGES CORPORALS AL MÓN

 

Avui dedicaré unes línies a comentar els distints llenguatges corporals que hem descobert en les voltes al món tan insòlites que hem viscut.

Richard Gere, fa uns anys, va visitar l’Índia en una gala contra la sida. Ell presentava l’acte amb una famosa actriu índia. En un moment del mateix i de forma afectiva i alhora cortès i espontània,  la va abraçar... Al carrer, l’endemà, cremaven fotos dels dos...

Saludem aixecant la mà però a Tasmània és un insult.

La mirada:

A Europa es mira als ulls. No fer-ho és una manca de respecte. A altres llocs del món, al Japó, al  Vietnam i a la Xina això no és així. Els aborígens d’Austràlia tampoc accepten la mirada als ulls quan es saluden. Consideren que amb la mirada es profana la seva intimitat.

Prémer les mans:

A occident és normal. Hi ha països on es donen la mà i es toquen el cor. El contacte físic segons a quin país és millor evitar-lo. A les cultures orientals, a l’Índia, no... Els jueus exageradament ortodoxes, si volen seguir les escriptures, no poden donar la mà a les dones perquè podrien tenir la regla, uupppsss...

Al Japó se saluden sense tocar-se, amb les mans juntes i s’inclinen. Hi ha diferents graus d’inclinació. No se sap quantes vegades ho poden estar fent, fins a acabar amb la paciència d’un... Els mossos de l’estació del tren bala saluden, tots sincronitzats alhora, quan parteix el tren... Una altra forma de salutació és el dogeza, inclinats totalment a terra. En el namasté, a l’ïndia, s’ajunten mans i es fa una mínima inclinació. És un gest mil·lenari del 2.000 d’abans Crist. El Wai és la versió tailandesa una mica més exagerada, més respectuosa. 

Els contactes físics:

A la Itàlia es fan dos petons. A Bèlgica i Holanda tres petons. A vegades segons on ets i amb qui ho fas comences a parar la galta masses vegades i et claven un bolet de nassos... El petó rus als llavis és tradicional però ja no s’estila... 

Els inuits de la Lapònia utilitzen el contacte amb la cara, el Kunik, un intercanvi de sospirs de la vida. A la Polinèsia els maoris el mateix amb el Hongi, però tocant-se el front i després el nas i passant-se l’alè dels uns als altres. A la Polinèsia em sembla que no tenen alls, perquè si en tenen, que no els hi passi res... I amb el coronavirus, no cal dir-ho...

Al Hawai els surfistes fan el Shaka amb els dos dits, polze i menut, com el Ronaldino.

A l’Iran posar el polze amunt és com posar el dit al cul. En l’amfiteatre romà, quan els gladiadors lluitaven a vida o mort, el polze amunt volia dir mata’l i no salva’l no com surt a les pel·lícules quan Neron fa el gest que condemna a Robert Taylor a Quo Vadis

El signe de l’OK fent una rodona amb el polze i l’índex tampoc és bo a segons quins països. Al Brasil és molt anatòmic...

El signe de V, victòria, s’ha de fer amb la mà de cara al que mira. Amb la mà al revés és com donar pel cul pels anglesos.

Les banyes a l’Italia són l’insult suprem. A Noruega signifiquen el dimoni.

Mentre Miquel Àngel pintava la Capella Sixtina el Papa Julio II i hi anava a veure el què feia i com quedava. Això tocava els nassos al gran mestre. Per tal motiu pintà al profeta Zacarias utilitzant la cara de Julio II i rere hi posà un angelet fent un gest ofensiu... Cerqueu-ho, cerqueu-ho...

A Grècia és un insult molt gran aixecar la mà oberta. Darrerament a la Plaça Sintagma s’han vist moltes mans obertes alçades contra els polítics...

I per acabar un de meu, i si non e vero e ben trobato...

La botifarra europea, que tots sabem el que significa, pels escultors dels moais de l’Illa de Pasqua volia dir: Mireu, botifarra, mireu, botifarra, que forts tinc els braços per esculpir i moure pedrotes gegants!!