CONFIO EN QUE US AGRADIN ELS MEUS ESCRITS. INTRODUCCIÓ: Son un recull de temes seleccionats provinents de viatges, experiències, novel·les (acabades o inconloses), anotacions i pensaments de diversa índole... El llenguatge emprat és planer i en ell es pot intuir la meva forma habitual d'expresar-me oralment... Els temes abordats, quan es tracta de continguts culturals, no pretenen fer la competencia als erudits sobre les matèries tractades. Ans al contrari, relaten les meves versions lliures dels fets, això si, basades en les moltes lliçons apreses al llarg dels anys i en les competències i vivències acumulades. Pretenc que l'aiguabarreig de guisos redactats facin entretinguda la seva lectura i demano indulgència pels que els trobin indigestos... Aclariment: El primer relat que apareix a la llista és el darrer escrit i l'últim és el primer escrit.
Entrades
UN AFER A CASABLANCA Compaginant el meu treball profesional entre l’empresa constructora de dilluns a divendres (de 8 hores del matí a les 20 hores) i el meu despatx particular d’arquitectura, tots els dies de la setmana de dilluns a divendres (de 20.30 a les 24 hores) i molts dissabtes i algun diumenge...vaig rebre en aquell darrer, i ara no acabo de recordar com, un encàrrec singular. Es tractava de participar en un reduït concurs per desenvolupar un projecte encarregat pel Rei d’Aràbia Saudita, Salmán Bin Abdulaziz, a Riad. El referit Rei tenia representants, parents seus, a Itàlia i Espanya. A ambdós els hi encomanà que cerquessin un arquitecte per dur a terme el projecte d’un palau per viure ell amb la família. En aquell moment, tenia dos fills adolescents i no sé quantes mullers... El representant seu a Espanya, germà del rei, que va contactar amb mi era un bon vivant de nassos. Estava instal·lat a Casablanca, sense donar cop, en una finca ...
FEDERICO CORREA i RICARD SALVAT Els dos personatges que més han influït en la meva vida Dedico aquest relat a glosar sobre dues persones que, amb les seves ensenyances, em canviaren la vida: Federico Correa quan estudiava Arquitectura i Ricard Salvat quan vaig cursar Història de l’Art. Sense el seu influx jo no hagués estat el mateix. A ells agraeixo haver pogut fruir d’una intensa vida professional plena de satisfaccions. No hi ha res més gratificant que treballar, treballar fins desfetjar-se, gaudint amb el que fas...No hi ha res més satisfaent que poder extreure’n el màxim de tot el que t’envolta, sigui material, impalpable o conceptual i abstracte... En agraïment per tot el que m’aportaren, els hi devia aquest relat... FEDERICO CORREA Federico Correa, home cosmopolita i polifacètic, soci des dels inicis amb l'Alfonso Milà, juntament amb Oriol Bohigas i J. Ma. Martorell (de MBM) va encapçalar la...
ELS VANDERBILT Avui toca un relat una mica llarg. El tema, per a mi molt interesant i suposo que pels lectors també, no permetia reduir-lo. Per això m’he llençat a incloure’l en el blog. Fa ja molts anys vàrem viatjar en cotxe des de Boston fins a New York recorrent bona part de l’Estat de Nova Anglaterra. Visitàrem les universitats de Harward, el MIT i, apropant-nos a New York, la de Yale. Calia fer, però, una parada obligada a Newport per captivar-nos .amb les grans mansions dels grans magnats multimilionaris americans dels anys 1800. Poguérem aprofundir en superbes edificacions com Chateau-Sur-Mer, Chepstown, The Elms, Rosecliff, Green Animals i en les dels Vandrbilt, Breakers i Marble House. Aquesta darrera, William Vanderbilt la va construir com a regal de l'aniversari número 39 per a la seva esposa, Alva. Chateau-Sur-Mer Chepstown The Elms Rosecliff Green Animals I les dels Vand...
46. FIRENZE E LA TOSCANA DEI MEDICI NELL’EUROPA DEL CINQUECENTO L’any 1980, a Florència, va tenir lloc la magna exposició del títol d’aquest relat. La revista d’arquitectura i disseny ON l’hi va dedicar un numero sencer. Donat que el seu Director era íntim amic i col·laborador meu, ens va proposar a un grup de companys visitar la gran exhibició i participar, fent una sèrie d’articles, en la edició del referit número de la revista. Així doncs, dos matrimonis i tres col·legues més de la “troupe segoviana”, ja presentada en un relat anterior, ens envoltàrem la manta al cap i viatjàrem a Florència. Com que la ciutat estava a vessar de visitants, sobre tot d’intel·lectuals i professionals de l’art de tot el món, era molt difícil trobar allotjament. Per aquesta raó contactàrem amb el nostre apreciat Italo Carlo Angle, llavors Cap dels Bens Culturals d’Itàlia, perquè ens ajudés en el tema. Ell aconseguí, com no, trobar-nos lloc. I quin lloc! A Villa Villoresi, una vil·la pal·ladia...