46. FIRENZE
E LA TOSCANA DEI MEDICI
NELL’EUROPA
DEL CINQUECENTO
L’any 1980, a Florència, va tenir
lloc la magna exposició del títol d’aquest relat. La revista d’arquitectura i
disseny ON l’hi va dedicar un numero sencer. Donat que el seu Director era
íntim amic i col·laborador meu, ens va proposar a un grup de companys visitar
la gran exhibició i participar, fent una sèrie d’articles, en la edició del
referit número de la revista.
Així doncs, dos matrimonis i tres col·legues
més de la “troupe segoviana”, ja presentada en un relat anterior, ens
envoltàrem la manta al cap i viatjàrem a Florència.
Com que la ciutat estava a vessar
de visitants, sobre tot d’intel·lectuals i professionals de l’art de tot el
món, era molt difícil trobar allotjament. Per aquesta raó contactàrem amb el
nostre apreciat Italo Carlo Angle, llavors Cap dels Bens Culturals d’Itàlia,
perquè ens ajudés en el tema.
Ell aconseguí, com no, trobar-nos
lloc. I quin lloc! A Villa Villoresi, una vil·la pal·ladiana meravellosa,
situada a les afores de la ciutat i regentada per una família adinerada vinguda
a menys.
Tot el conjunt, jardins, exterior
de l’edifici, interior amb les parets a vessar de pintures precioses, objectes
i mobles de l’època, et traslladava a un
món oníric i et permetia fer volar la imaginació fins a extrems insospitats...
Amb sorpresa summa els propietaris,
que atenien personalment als clients, ens allotjaren en una gran sala que
donava sortida al principal saló de la mansió, decorada, com la resta,
superlativament. Però el més bo de tot és que en ella hi havia disposats, en
paral·lel i de front, 5 llits, 2 de matrimoni i 3 d’individuals! L'estança estava
connectada a una gran sala de bany per compartir entre tots!
No m’estendré en explicar com ens
ho férem per negociar l’ús del bany, despullar-nos, primer les dones i després
els homes, dormir, tenir que xisquejar la llengua repetidament per fer callar algú
que roncava, vestir-nos al llevar-nos, etc.
Al matí, quan tot el grup anàrem
sortint de la sala, que ens havia acollit una nit que seria inoblidable, per
aparèixer en el gran saló, a aquella hora ja
concorregut per un munt de clients, les expressions facials dels
mateixos eren per llogar-hi cadires...
Després d’aquest pròleg introductori, passo a parlar lacònicament del que va ser el “leit motiv” del viatge, l’exposició:
FIRENZE E LA TOSCANA DEI
MEDICI
NELL’EUROPA DEL CINQUECENTO
El contingut de la perínclita mostra,
repartida per tota Firenze, ens va permetre visitar i conèixer edificis i
monuments que habitualment no es poden veure per estar tancats al públic. Els
que més ens impactaren foren, tan pel seu continent com pel seu contingut, la
Biblioteca Laurenciana i el Forte Belvedere. Només em referiré a ells i, tot i
així, aquest relat breu serà massa llarg....
La Biblioteca Medicea
Laurenciana de Florència és una de les col·leccions de manuscrits més
importants del món, pel seu valor filològic i artístic, i un dels exemples més alts de
l'arquitectura de Miguel Ángel Buonarroti,
qui la va dissenyar entre 1519 i 1534.
La
Biblioteca va ser construïda a instàncies del Cardenal Giulio de Medici, més
tard Papa Clemente VII, qui va encarregar a Miguel Ángel el disseny de
l'estructura. Els treballs es van acabar el 1571. Els manuscrits reunits a la biblioteca
pertanyien a la família Medici de Cosimo el Vell, als
seus fills i els seus nebots. En especial, es conserven còpies prestigioses de
col·leccions privades i eclesiàstiques.
El
valor del contingut de la Biblioteca Medicea Laurenziana no es queda enrere, ni
molt menys, en comparació amb l'artístic - arquitectònic. Posseeix una de les
majors col·leccions de manuscrits del món amb més d'11.000 exemplars, la
col·lecció més gran d'Itàlia de papirs egipcis i més de 70.000 llibres, molts
d'ells dels segles XV i XVI.
En
afrontar la Scala Regia del seu accés, el cor se’m va encongir.
I en
poder tocar a l’abast de les meves mans, cosa que avui en dia seria ja
impossible, manuscrits de Galileo Galilei disposats en els taulells de
lectura de la biblioteca en motiu de l’exposició, vaig levitar ingràvid entre
aquells llibres atàvics.
La
mostra en el Forte Belvedere:
A diferència de la Fortezza da Basso, la construcció de la qual es va començar en un moment de la
història en que la familia Medici volia davant de tot defensar-se de les pressions
republicanes de la pròpia ciutat, aquest fort es va bastir en un moment en que
Ferran de Medici se sentia segur com a Gran Duc d’una ciutat ja rebel. Per tant
tenia múltiples propòsits: protegir la
seu del govern, el Palazzo Pitti, protegir la zona sud de la ciutat i més
generalment tot l'Otrarno, demostrar amb la seva majestat tot el poder de
la familia i finalment garantir un
refugi per al Gran Duc fins i tot de possibles aixecaments. La fortalesa, de
fet, representava l'última etapa del Corredor Vasari que connectava el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Pitti per un camí suspès, via Boboli,
a través d'una evocadora xarxa de passatges, apartaments, corredors, ponts i
jardins. La fortalesa també va ser concebuda com a dipòsit del tresor de la
família Medici, ja que recentment es va redescobrir una cova creada al fons d'
un profund pou excavat al turó des de l' interior de l' edifici central. La
cripta també estava protegida per trampes mortals connectades al dispositiu
d'obertura per si algú intentava forçar-la.
En l’interior de l’edifici que visitàrem s’hi exposaven
models a escala natural de distintes màquines i objectes realitzats per
Leonardo da Vinci, la majoria executades en fusta i ferro. D’elles es desprenia
la immensa capacitat creativa i investigadora del gran geni italià. Ens
passàrem hores mirant i analitzant obstinadament cada un dels seus detalls...
Leonardo va demostrar des de ben jove un gran interès per entendre les lleis de la natura i aprofitar-les en la creació dels seus invents. Va dissenyar o millorar una gran quantitat d'artefactes de tota mena, des de màquines de guerra fins a objectes d'ús quotidià; fins i tot artefactes que en aquell temps semblaven de ciència ficció, com màquines voladores, carros automòbils o vestits submarins. La col·lecció més completa que es conserva dels seus invents és el Còdex Atlàntic, l'edició original del qual es conserva a la Biblioteca Ambrosiana de Milà i consta de 1751 dibuixos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Agrairé comentaris