47. ELS VANDERBILT

  

Avui toca un relat una mica llarg. El tema, per a mi molt interesant i suposo que pels lectors també, no permetia reduir-lo. Per això m’he llençat a incloure’l en el blog.

 

Fa ja molts anys vàrem viatjar en cotxe des de Boston fins a New York recorrent bona part de l’Estat de Nova Anglaterra. Visitàrem les universitats de Harward, el MIT i, apropant-nos a New York, la de Yale.

Calia fer, però, una parada obligada a Newport per captivar-nos .amb les grans mansions dels grans magnats multimilionaris americans dels anys 1800. Poguérem aprofundir en superbes edificacions com Chateau-Sur-Mer, Chepstown, The Elms, Rosecliff, Green Animals i en les dels Vandrbilt, Breakers i Marble House. Aquesta darrera, William Vanderbilt la va construir com a regal de l'aniversari número 39 per a la seva esposa, Alva.

 

Chateau-Sur-Mer

Chepstown

The Elms

 

Rosecliff

 

Green Animals

I les dels Vanderbilt:

The Breakers

 

Marble House

El recorregut per aquelles mansions impressionants ens deixaren bocabadats i el seu record encara perdura en nosaltres de forma indestructible.

Recordo que mentre visitàvem l’església on es casaren els Kennedy, vaig sentir la necessitat de cercar les històries que hi havia rere tot el ventall de personatges que, en un moment donat, decidiren i pogueren construir a Newport unes construccions tant fastuoses.

Però en aquell moment no ho vaig fer i ara, en un rampell inexplicable, remenant records, m’he posat a indagar què trobava sobre els Vanderbilt. Sobre ells perquè, en aquella època arribaren a ser una de les famílies més riques del món...

 

Unes escorrialles del que he trobat amb uns darrers comentaris: 

La família Vanderbilt és un dels exemples més coneguts de com una immensa riquesa pot ser construïda i, alhora, dilapidada a través de les generacions. Aquesta història és una lliçó  sobre la importància d' una bona gestió econòmica-financera, independentment de la magnitud dels recursos que tinguem a la nostra disposició.

L'Inici d'una Fortuna: La Visió de Cornelius Vanderbilt

Cornelius Vanderbilt (1794-1877), nascut a Staten Island, Nova York, va ser el fundador de la fortuna familiar. Fill d'un granger arruïnat, va treballar des de nen al port de Nova York, fins que va poder comprar-se un vaixell als 16 anys. Conegut com "El Comodoro", va començar la seva carrera com a operador de vaixells al riu Hudson establint un servei de transbordadors entre Nova York i Staten Island que molts de nosaltres encara avui hem utilitzat. Abans, es posà a treballar com a capità d'un vaixell de vapor, a fi de conèixer aquesta nova tecnologia i poder, finalment, instal·lar el seu propi negoci (1829). Es va fer milionari transportant passatgers en trajectes curts al voltant de Nova York.

El 1847 va crear la seva primera línia de llarga distància, de Nova York a San Francisco (via Nicaragua), amb la qual va obtenir grans beneficis gràcies a la «febre de l'or» de Califòrnia (1849). Als anys cinquanta va dirigir la seva atenció cap al sector dels ferrocarrils, després d'aconseguir una forta indemnització dels seus competidors per retirar-se del negoci navilier. Va comprar diverses companyies ferroviàries que prestaven servei als voltants de Nova York, les va unir i va oferir el primer servei regular entre Nova York i Chicago (1873). Va construir la magnífica estació Central de Nova York, peça arquitectònic de gran rellevància. En els últims anys de la seva vida va contribuir a finançar algunes obres socials, com la Universitat de Nashville (Tennessee), anomenada més tard Vanderbilt University.

La seva habilitat per identificar oportunitats i la seva tenacitat per perseguir-les el van portar a construir un imperi en el transport marítim i ferroviari.

A mitjans del segle XIX, Cornelius havia diversificat les seves inversions cap als ferrocarrils, un sector clau durant la Revolució Industrial als Estats Units. Sota el seu lideratge, els Vanderbilt es van convertir en una de les famílies més riques de la seva època, acumulant una fortuna estimada en més de 100 milions de dòlars, una xifra astronòmica per a l'època.

L'Apogeu de la Família Vanderbilt

Després de la mort de Cornelius el 1877, el seu fill William Henry Vanderbilt (1821-1885) va heretar gran part de la fortuna. William també va demostrar ser un administrador hàbil, ampliant la riquesa familiar. Durant aquest període, els Vanderbilt es van convertir en un símbol d'opulència. Van construir les mansions icòniques com The Breakers a Newport, Rhode Island, i altres propietats espectaculars a la ciutat de Nova York.

Després d'una època de relacions tempestuoses entre pare i fill, aquest havia estat el que havia «descobert» l'interès del nou negoci dels ferrocarrils, atraient cap a ell el fundador de la dinastia. En morir Cornelius, va demostrar la seva capacitat empresarial expandint la seva xarxa ferroviària per tot el nord-est dels Estats Units i duplicant en només sis anys la fortuna que havia heretat. Va redoblar els tímids esforços filantròpics del seu pare, fent grans donacions a universitats, hospitals, esglésies i museus (va formar una de les millors col·leccions artístiques dels Estats Units).

El Declivi: Malbaratament i Falta de Gestió Financera

El 1883 es va retirar per motius de salut, succeint-li els seus tres fills Cornelius (1843-99), William Kissan (1849-1920) i George Washington (1862-1914)- i els seus cinc nets -Cornelius III (1873-1942), Alfred Gwynne (1877-1915), Reginald Claypoole (1880-1925), William Kissan (1878-1944) i Harold Stirling (1884-1970).

Amb ells la història dels Vanderbilt va prendre un gir dràstic. La tercera generació i les posteriors van heretar una immensa fortuna, però mancaven de la visió i la disciplina de Cornelius i William. En lloc d'invertir i preservar el capital, els Vanderbilt es van enfocar en un estil de vida luxós, gastant exorbitants sumes en mansions, festes, i objectes de luxe, limitant-se a  gaudir de les rendes de l'enorme fortuna familiar.

La manca d' una estratègia financera sòlida, combinada amb l' augment dels impostos i els canvis en l' economia, va contribuir al deteriorament de la seva riquesa.

Lliçons Apreses: Més Enllà del Diners

La història dels Vanderbilt és un recordatori que no importa quants diners tinguem; sense una bona planificació econòmica, els recursos s'esgoten. 

Aquí algunes lliçons clau que podem extreure:

Preservar el Capital: La riquesa no només s' ha de gaudir, també necessita ser protegida i administrada de manera eficient.

Educació Econòmica: Assegura't que les futures generacions entenguin la importància de gestionar els diners de manera responsable.

Planificació a Llarg Termini: Diversificar les inversions i tenir una estratègia a llarg termini pot marcar la diferència entre mantenir l' estabilitat pecuniària o enfrontar el declivi.

Una Veritat Universal

El cas dels Vanderbilt és una advertència poderosa: la quantitat de diners que posseïm no garanteix la nostra seguretat financera. La gestió, l'educació i la planificació són essencials perquè els nostres recursos no només durin, sinó també creixin amb el temps. No es tracta de com es comença, sinó de com s'administra i cuida el que es té.

 

Crec que tots podem aprendre d'històries com la dels Vanderbilt. No importa si som petits burgesos, empresaris o grans inversors, el veritable poder de les finances està en la capacitat de gestionar-les amb intel·ligència i responsabilitat.