50. EL CAMÍ DE L‘ARTISTA

Jùlia Cameron

 

Descobreix el mètode de 12 setmanes que va desbloquejar la creativitat de grans artistes durant dècades: a Doechii, Scorsese, Alicia Keys, Natalia Lafourcade, Elizabeth Gilbert i altres molts creadors els va canviat la vida.

La majoria dels humans anhelen ser més creatius i molts creuen que aconseguir ser-ho és impossible perquè en realitat no ho son. Aquest plantejament és erroni i l'únic que provoca és que la seva creativitat es quedi adormida al seu interior, al costat de la seva veritable essència. Sovint es neguen el plaer de somiar, d'aconseguir el que sempre han desitjat, de rebutjar els seus impulsos naturals, la seva pròpia personalitat.

El camí de l'artista ensenya a crear amb més llibertat a través de la utilització conscient d'una sèrie d'eines i pensaments que ajuden a acabar amb el bloqueig creatiu.  La pràctica constant de l'escriptura diària, les trobades amb l'artista que portem dintre nostre, el joc i una exhaustiva introspecció faran que es modifiqui la nostra consciència i ens obrim a un nou horitzó imaginatiu. Gràcies a la lectura i relectura d’aquest llibre al llarg dels anys, vaig iniciar un camí creatiu i espiritual que em remuntà a la meva veritable naturalesa,  rehabilitant la creativitat que tenia somorta, lliurant-me a la imaginació i trobant el sentit de la meva existència.

La creativitat no té ni fons ni sostre encara que hi hagi parts del seu creixement que siguin lentes. L'ingredient que cal és la fe, entesa com a confiança fèrria en un mateix. Aquest llibre et mostra el camí i la fe necessaris per alliberar la creativitat de les persones. És un exercici per obrir-te a una nova perspectiva i deixar anar l'artista que portes dins».
Julia Cameron

 

M’acabo d’empassar el llibre per enèsima vegada... El vaig comprar per Amazon fa anys i ara em calia revisar-lo novament...

A les primeres pàgines era reticent a continuar fent-ho... Mai he sigut aficionat als llibres d’autoajuda... Per altra part i sense cap tipus de pedanteria, mai he dubtat de les meves capacitats creatives i no em calia per tant fer el camí d’auto descobrir-me novament i d’auto alliberar-me de repressions artístiques...

De tota manera, al final m’he tornat a sentir completament identificat en moltes de les qüestions que es plantegen en el llibre. Me’n he adonat que molts dels aspectes relacionats vinculats a la creativitat, conviuen en mi des de fa molts anys.

Les cites amb l’artista imperfecte que porto dins meu les he tingut des de jove. Els darrers anys, però, s’han fet més evidents a la meva percepció d’una forma tenaç.

 

Al llarg del temps, he pogut constatar que:

La creativitat condueix al perdó i al auto perdó

A mesura que simplifiques la teva vida, es simplifica l’univers

L’atenció és l’acte d’entrar en contacte

Per a veure, tanca els ulls. Gaughin

La Sincronia és una barreja fortuïta d’esdeveniments

La creativitat és l’única cura per a la crítica

Al escriure un llibre, aquest té la seva pròpia forma d’evolucionar. Al estar acabat és quan el tema del mateix es revela

El que no es cerca, mai serà descobert. Sòfocles

El pinzell, el llapis, el cisell... son els que decideixen com seguir

Bernini va alliberar la beata Ludovica Albertoni del bloc de marbre del qual n’era captiva (adaptat a la meva conveniència...)

Escoltar i veure: trobaràs paraules, veus, objectes, etc. que encaixen amb el que estàs fent, la ma de Déu que t’ajuda

El perfeccionisme és un bucle que provoca que t’encallis, és obsessiu i mata la passió i la espontaneïtat

Apunta a la lluna, fins i tot si falles cauràs entre els estels

La imaginació és més important que el coneixement. Einstein

L’artista creatiu fa les seves pròpies lleis, no compleix les lleis que ja existeixen

Capacitat de sentir. Saturació sensorial. Inductors de pensaments

L’aventura no comença fins que no t’endinses en el bosc

Un no descobreix terres noves si no està disposat a perdre de vista, per molt temps, la riba

Aquestes son algunes de les pautes que he après. En certa manera son formes que al llarg dels anys he adaptat a les meves particulars cites amb l’artista filisteu que porto dins meu.