40. UNA CREMA CATALANA DE SANT JOSEP ACCIDENTADA

 

El dia de Sant Josep decidirem, amb la meva dona, que tocava preparar una crema catalana. En més de cinquanta anys de casats mai l’havíem fet...però ens venia a la memòria la que ens feia les mares respectives i lo bona que era... 

Així que ens enrotllàrem la manta al cap i, rememorant que la cosa per les nostres progenitores era molt senzilla de realitzar, cercàrem les receptes pertinents.

Prego als lectors que no facin mofa del que relataré a continuació per la nostra incompetència, més meva que de la meva dona, en l’execució d’una humil i simple crema catalana...

Primer problema:

Les noves tecnologies et permeten trobar tot el que cerques. I, explorant per internet, destriàrem un abundor de prescripcions aclaparador. Però, ai las, totes tenien variants significatives i calia plantejar-se quina escollir. Les variables afectaven principalment als ingredients a emprar, a les seves quantitats a utilitzar i a la preparació...  

Ingredients:

1 litre de llet (en això coincidien la majoria)

6 rovells d'ou ( o 4, o 2, segons...)

200 g de sucre (o 250 g, o més...)

40 g de midó ó farina de blat de moro (tipus Maizena) (o 25 g, o menys...)

color alimentari groc ou (opcional) (ni idea del que és...)

pela de llimona (ok en totes)

canyella en rama

Variants trobades:

Es pot trobar aquesta recepta feta amb més o menys ou ¿?¿?¿?

Si utilitzeu midó la crema us sortirà més fina de gust que amb Maizena

Es pot afegir una mica ¿?¿? de crema de llet...

Es pot substituir la pela de la llimona per essència de llimona líquida (de venda en herbolaris) (ni parlar-ne...)

Es pot fer amb una mica més de sucre (250 g)...

Podeu utilitzar canyella en pols enlloc de rama

Es pot acompanyar de galetes fines, neules o carquinyolis

S'hi pot afegir una punteta de sal

 

Fins ací les variants...

Ara la preparació...

Eines a utilitzar:

Cassó per bullir la llet

Bol per batre els ous

Vareta per a batre

Cullera de fusta

Cremador elèctric (per cremar el sucre)

Cassoletes de fang

I ara l’elaboració:

Ho teníem tot a punt, només calia arremangar-se i anar fent...

Mentre la meva dona fugia per la tangent, jo, armant-me de valor, vaig posar a escalfar en un cassó el litre de llet. 

Hi afegí la pela de llimona, anant en compte que al pelar-la no agafés part blanca i una branqueta de canyella excel·lent adquirida a uns pagesos a Taiwan.

Vaig escalfar la llet amb la llimona i la canyella i em va semblar que seria suficient que la llet estigues molt calenta.

Tocava preparar els rovells dels ous en un bol a part. Ostres!! Separar els ous de les clares se’m va complicar...trencava els ous i les clares em penjaven de la closca i no es desenganxaven...Finalment, trossos de closca caigueren dins del bol i em tocà pescar-los, cosa no fàcil...no hi havia manera de ficar-los dins d’una cullera perquè relliscaven els molt condemnats!!  

Finalment vaig poder barrejar, amb la vareta de batre, els rovells dels ous amb una mica de llet, afegí 25g de Maizena fent cas omís de les recomanacions de les prescripcions trobades per internet i remenà i remenà i remenà....per eliminar els possibles grumolls...

Quan la llet començava ja a treure fum vaig retirar la pela de llimona i la canyella separant el cassó del foc i, amb l'ajut d'un colador, em dedicà a incorporar la barreja dels rovells, sucre, Maizena, etc. Sort que procedí a colar-ho perquè encara aparegueren trossos de closca surant...

Posant de nou el cassó al foc (a foc mig-baix) i amb una cullera de fusta tornà a remenar i remenar i remenar, ara a poc a poc. La meva dona va aparèixer de sobte i, amb aires d’experta, em digué: Ull que no s'enganxi al cul i es cremi. Remena, remena!! I desaparegué novament...

 

Passats pocs minuts notà que el conjunt començava  a espessir. Em va semblar adient no seguir remenant i parar la cocció. Estava fins els nassos de remenar!!

Ja ho tenia ben cuit i escudellà la crema en cassoletes individuals de fang.

A les prescripcions trobades, que no apartava de la meva vista seguint fil per randa les seves indicacions..., deia: És important tapar la crema amb una mica de paper cuisson o film. D'aquesta manera evitarem que es formi un tel, deixeu-la refredar a temperatura ambient i quan sigui freda conserveu-la a la nevera.

Ni cas...Volíem provar la crema d’immediat!! Ara tocava repartir el sucre pel damunt de cada cassoleta i cremar-lo. Escampant una bona capa de sucre, la meva dona tornava a estar guaitant el que feia i dient: MASSA SUCRE!! I Jo: NO!!! I ella: MASSA SUCRE!!. I jo: NO!!

Utilitzant una pala elèctrica, sense fer massa pressió sobre la crema vaig fer una cremada ben repartida. Ella, la meva dona, un altre cop al costat: Ho estàs cremant massa!! Jo: NO!! Jo pretenia que es fes una bona crosta de sucre cruixent damunt la crema!! I ho aconseguí...

Conclosa l’elaboració tocava fer la comprovació del resultat final i validar-lo o no....Encara cremava quan ens posàrem la primera cullerada a la boca després de trencar la resistència del sucre cremat...

Estava boníssima però era molt líquida. Suposo que hi sobrava la crema de llet o hi posà poca Maizena...

 

Fins ací una experiència més viscuda...La cuina no és lo meu....

 

.