39. ALEXANDER CALDER. EL CIRC


 

Us vull fer passar uns moments amb Alexander Carder, un dels artistes que més m’han captivat. La seva personalitat i la evolució que desenvolupà des d’una formació tècnica a l’explosió com artista universal palindròmic, em fan pensar en com la vida ens pot portar per camins ignots fins a la realització plena.  

Alexander Calder inicialment va cursar la carrera d'enginyeria mecànica, va completar els seus estudis el juny de 1919, després va treballar per a un enginyer hidràulic, però també va assistir a cursos nocturns de dibuix. Un enginyer a Vancouver el va animar a canviar el seu rumb professional. Calder va decidir convertir-se en artista a la primavera de 1923. En tornar a Nova York, es va inscriure a la Lliga d'Estudiants d'Art de Nova York i va participar en una sèrie de cursos de dibuix i pintura. Va trobar el seu primer treball remunerat com a il·lustrador a The National Police Gazette el  1924.

Salvant les distàncies insalvables evidents, no puc evitar pensar en mi mateix. En com a partir de la primera carrera d’Enginyeria, vaig continuar amb la d’Arquitectura per finalment concloure la d’Història de l’Art en un procés metamòrfic que va enriquir exponencialment tots els racons del meu intel·lecte nodrint-lo d’un humanisme que exigia per apaivagar els meus neguits cognitius...

Perquè Calder sempre està present em mi, em delecta transcriure aquestes petites notes cercades sobre el seu Circ que, a ben segur, molts coneixeu. 

El Circ Calder és una representació artística d'un circ creat per l'artista nord-americà realitzada entre el 1926 i el 1931.

Està compost per figures de filferro equipades per a executar les diferents funcions dels artistes de circ que representen, des de contorsionistes fins domadors de lleons. Les figuretes estan fetes de diversos materials, generalment de filferro i de fusta. Calder va començar a improvisar actuacions d'aquest circ durant el seu temps a París mentre aniria comentant en francès la representació. El Circ de Calder forma part de la col·lecció permanent del Museu Whitney de Nova York.

La fascinació pel circ d'Alexander Calder (1898-1976) va començar a mitjans dels anys vint, quan va publicar una sèrie d'il·lustracions en una revista novaiorquesa del circ, Barnum and Bailey. Va ser el 1927 a París quan va crear el petit circ del qual tracta el curtmetratge que podeu trobar a You Tube “Calder Circus” (val la pena que el cerqueu) i que en el seu moment va fer les delícies de l'avantguarda parisenca, sobretot de Miró i Mondrian. Lamentablement no l’he pogut inserir en aquest text...deu estar protegit pel Whitney Museum....Us recomano cercar-lo perquè és una delícia veure’l... 

Les actuacions de Calder, en les quals ell mateix manipulava les peces del circ creant un espectacle que combinava dansa, música i teatre, podien durar fins a dues hores, amb vint o més números i un intermedi, l'artista fent de director i la seva dona girant el gramòfon al fons. De l'enginy, diria el crític d'art James Johnson Sweeney que era molt més que un joc. Era un "laboratori en el qual es desenvoluparien les característiques més originals de la seva obra posterior". I efectivament els seus esplèndids mòbils i stabilos en son la mostra. Ara el Circ es troba al referit museu de Nova York en un estat massa delicat com per transportar-lo, amb la qual cosa el CD de Carles Vilardebó “La magie de Calder”, que podeu trobar a Amazon, es projecta contínuament, fins i tot ara, per il·lustrar l'obra de Calder.

Al Whitney Museum of American Art, aquesta obra s'exhibeix com un exemple destacat del treball de Calder i la seva contribució a l'escultura moderna. La combinació d' art i performance, així com l' ús del moviment i la interacció, la converteixen en una peça significativa en la història de l' art estatunidenc.

El "Circ de Calder" no només és una obra visual, sinó també una experiència interactiva. Cada figura està dissenyada amb un gran sentit de l'humor i una atenció meticulosa al detall.

Personatges del Circ:


 

 


 

Comentaris

  1. M’ha encantat. No coneixia de Calder més que les seves escultures mòbils. I sempre les he trobades fascinants.
    Gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Agrairé comentaris

Entrades populars d'aquest blog