34. EL MEU AMIC ERNEST ÉS UN FRIKI?

 

Definició de friki:

Persona obsessionada en temes o aficions concretes...

Friki és un adjectiu que designa persones apassionades o entusiastes per temes específics, en especial aquells considerats no convencionals. També pot referir-se a individus catalogats com extravagants, excèntrics o rars.

El concepte de friki s'ha convertit en un estereotip social. Individus que presenten comportaments o actituds que se surten del estereotip, i ho reflecteixen en una forma de vestir, de vegades inusual o pintoresca.

Els frikis, en general, es caracteritzen per tenir gustos i interessos relatius a la imaginació, la creativitat i la intel·ligència. Moltes vegades resulten estranys per a la societat on es desenvolupen.

En ocasions són persones introvertides, però amb una gran necessitat de relacionar-se amb aquells amb qui comparteixen aficions i interessos.

Moltes vegades són considerats persones infantils o immadures. No obstant això, en ocasions, desenvolupen tal nivell de coneixement sobre els seus temes d' interès que esdevenen autèntics experts en la matèria.

Fins aquí el que he trobat com a explicació del que se suposa son les característiques que conformen la personalitat d’un friki...

Però, l’Ernest és un friki?

Conec molt bé l’Ernest. La seva formació alemanya ha contribuït especialment a que sigui un enderiat del rigor, l’ordre, la coherència i la perseverança per cercar els objectius i la seva l’excel·lència, utilitzant l’observació, la imaginació, la creativitat i la intel·ligència amb apassionament, encara que a voltes aquest darrer li pugui generar situacions no ortodoxes.

L’educació acadèmica rebuda juntament amb les peculiaritats del seu caràcter li han permès maximitzar i perfeccionar els nivells de sensibilitat, per a ell el sisè sentit, envers el que l’envolta. Necessita conviure embolcallat per la bellesa inherent a tot el que el circumda, fent dissecció de  persones,  paisatges, ciutats, edificacions, representacions escèniques, llibres, obres d’art, o qualsevol cosa u objecte quotidià..., deliberant  a voltes comparances entre elles i acumulant experiències en el seu disc dur cerebral.

Però tot això què te a veure en ser friki o no?

Doncs molt!

Tota aquesta torrentera de circumstàncies, de gotes d’aigua es fan els rius,  ha desembocat en un mar d’accions producte de l’observació minuciosa del que te al seu entorn.

Veure no és el mateix que mirar...i sempre està veient molt més del que mira...i aquest fet el condueix a relacionar, comparar i avaluar el que la seva vista abasta.

Els seus trets característics:

Indumentària: Quan camina pel carrer o està assegut en una terrassa prenent un cafè no pot evitar fixar-se uns instants fugissers en la gent amb la qual es creua o li passa pel davant. En el seu físic, en com es mou, en com va vestida, analitzant d’una revolada la roba que porta. I, normalment, veu molt poques coses que li produeixin gaudi. Odia els texans, causants d’escampar la vulgaritat més llardosa a nivell universal. Detesta el calçat esportiu quan combina amb una vestimenta atractiva i l’arruïna. Poca gent percep la importància que tenen les sabates en el conjunt de l’abillament personal...Malauradament, en la aparença col·lectiva, la manca de sensibilitat i gust envers els hàbits aplicats a la indumentària personal, és decebedora.

De forma generalitzada la gent no pren consciència de com és el seu cos i, en funció de com és, com cal cobrir-lo amb roba adequada a ell per emfasitzar els seus atractius o dissimular els aspectes poc agraciats. A l’Ernest el sulfura comprovar la ignorància estètica de les persones que no adeqüen el que porten posat a les seves formes físiques convivint amb una presència a voltes desplaent o, fins i tot, ridícula.

En el seu cas, els atributs adquirits a causa d’uns costums arrelats al llarg dels anys, l’han conduit a abillar-se, de manera intuïtiva, seguint unes rutines mentalment preestablertes. No cal que pensi, els automatismes cerebrals decideixen la roba que es posarà en funció de cada situació concreta:

Si ha d’anar a la muntanya, els colors escollits seran normalment combinacions de marró, groc, verd, carbassa... Si ha d’anar al mar, seran combinacions de blau, blanc, roig...Per descomptat amalgamant amb harmonia volguda o dissonància premeditada, mitjons, pantalons, jerseis, jaquetes, sabates i bosses... Fins i tot la roba interior, si no combina amb l’exterior li resulta íntimament incòmoda...

Es vesteix d’acord amb unes premisses clares:

Els dictats de la moda imperant, com vulgarment es diu,  se’ls passa pel forro.  Està d’acord amb Giorgio Armani quan diu: l’elegància no és fer-se notar, és fer-se recordar...La roba ha de ser a temporal. El seu vestuari està compost de peces que s’estima adquirides des de fa més de 40 anys fins avui...Per sort ha mantingut sempre un pes estable...

Pretén sempre desprendre personalitat. No a traves de la reincidència en l’abillament, o en els estils o colors del que porta al damunt, ans al contrari, a traves d’una camaleònica inconstància i mutabilitat.

La practicitat, la comoditat i el sentir-se a gust per a ell son primordials.

Habitacles. En la seva condició d’arquitecte, no cal exposar la transcendència que per a ell tenen els diferents contenidors que l’aixopluguen. Només cal tenir coneixença d’ells per ratificar-ho... La quarta dimensió, la qualitat dels espais interiors i el seu embolcall exterior, sempre han estat condicionants que ha aplicat a projectes per clients i propis. 

També li cal estar encerclat per objectes que, al veure’ls i/o usar-los, li produeixin plaer:

Mobles que li fan sentir una satisfacció derivada de la qualitat del  disseny, de la riquesa espacial que conformen i de la seva confortabilitat. Sempre disposats en l’espai perpendicularment o en paral·lel a les parets del seu perímetre. El Federico Correa ens va canviar la vida als dos...a l’Ernest li causa repulsa veure un sofà o una taula situada en angle o les seves cadires mal alineades...i no te més remei que posar-les be...

Complements d’us quotidià els escull escrupolosament per la bellesa i/o funcionalitat que contenen. En els estris de cuina, coberts, vaixelles, cristalleries, lleva taps, làmpades, etc,,  al utilitzar-los, hi troba plaer.

Quadres i cartells d’exposicions en les parets o arxivats els darrers, tast d’obres d’art, importants per a ell, controlant sempre obsessivament la seva posició horitzontal o vertical perfecta. A voltes, aquesta mania li fa corregir la disposició de quadres que no li pertanyen en llocs que tampoc li pertanyen...Amb el fàcil que és posar dos claus en lloc d’un als quadres!!

Records de viatges, peces insòlites portades de països remots que conformen un museu antropològic i etnogràfic singular. Al veure-les habitualment l’acomboien a records de singladures inoblidables i l’agullonen a fer-ne de noves.

Col·leccions de pipes adquirides de regions llunyanes i de característiques a voltes fascinants. Li ve coster decidir-se per quina utilitzar a l’hora de fumar i, quan ho fa l’aspiració del seu fum el fa levitar fins a territoris ignots.

La col·locació dels objectes en els seus suports, l’obsessiona. Sempre està pendent de la seva disposició alineada i a l’eix si  son damunt d’una taula. Igualment, si son llibres, revistes, safates o un mòbil, etc, el braç i la mà se li escapen de forma impensada i automàtica i van directament a situar-los paral·lels al  límit de la taula.

Tot el dia se’l passa alineant objectes, fins i tot quan va a casa d’algú, quan estan distrets, ho fa...

Procura també disposar, en els diferents suports, d’objectes de planta circular doncs aquests eviten els problemes de paral·lelisme i només cal controlar els d’alineació, situació en l’eix i la distància entre ells. Això ho aplica a tot, jardineres,  ampolles en general o al bany, safates i/o peces decoratives, vasos i copes dins dels armaris,..

La classificació i l’ordre també el neguitegen. Això ho implementa en tot. Només cal veure les apps i les carpetes del seu ordinador, els abundats llibres que omplen les llibreries i els diferents llocs on  te emmagatzemades coses.

Coses tant elementals com omplir el rentavaixelles, quan li toca fer-ho. Sempre té en compte el fàcil que és posar junts els plats sopers, junts els plans, junts els de postres, junts els de cafè i cada tipus de cobert, junts i tots amb la mateixa orientació,...A l’hora de buidar l’electrodomèstic agraeix haver-ho fet d’aquella manera....

Son coses elementals que molts ja fan, però que val la pena destacar. Com el tema de la roba als armaris. Per descomptat separada la d’estiu de la d’hivern, i ordenada per tipologies i per colors, simplificant el que s'escull en el moment de vestir-se.

El millor antídot pel caos és l’ordre. Quanta feina t’estalvies si ets ordenat! Què fàcil es trobar el que cerques! I pensar que l’origen de les catalogacions i ordenacions es  remunten a l’antiga Biblioteca d’Alexandria, uns quants segles abans de Crist! Imprescindible llegir “El Infinito en un Junco” d’Irene Vallejo...

Després d’aquesta despullada íntima del meu bon amic Ernest sembla que no serà difícil decidir si realment és un friki o no...