25. PARC NACIONAL FORESTAL DE ZHANGJIAJIE. XINA

 

No et pots morir sense haver viscut l’experiència de visitar el Parc Nacional Forestal de Zhangjiajie!!

Famós pels seus pics únics i paisatges enlluernadors, on els animals salvatges bateguen lliurement pels boscos primitius, en un enclavament escènic que  és com una terra de fades en una natura indòmita, forma part de l’àrea de Wulingyuan, amb 397,5Km2, que va ser oficialment reconeguda com a Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1992. Per aquest motiu, està en la llista dels millors 50 llocs que mereixen la pena ser coneguts a la Xina.

El vàrem visitar en un viatge inoblidable per aquell país immens l’any 2018. Recorrent els seus punts més transcendentals, no poguérem deixar de surar en una escenografia paisatgística extraordinària. 

No em sento capaç de saber descriure la grandiositat de l’espectacle que es va oferir als meus ulls, incrèduls i desconcertats alhora. Transmetre sensacions esbalaïdores és tan difícil... Intentaré però, fer-ho, desitjant que la meva narració, amb l’ajut de la confabulació i imaginació dels que encara no coneixen aquesta meravella natural de Zhangjiaje, tingui la destresa suficient per fer-lo atalaiar en el vostre enginy. Malgrat que tot el parc és insuperable, em centraré en intentar descriure les emocions que em produïren alguns dels indrets més emblemàtics...

Per accedir al parc s’agafa el telefèric de la Muntanya Tianmen, que  és, segons diuen, el telefèric més llarg del món: 7455 metres de longitud, amb una alçada de 1279 metres. Des d’ell, en l’interminable ascens de més de mitja hora de durada, fins arribar  a la seva coronació, es gaudeix dels espectaculars paisatges muntanyosos en un marc de boires fantasmals, cosa que esdevé una experiència inoblidable.

 

Enlairant-nos i travessant l’immens bosc de milers d’obeliscs petris d’alçades brutals, ens endinsem en un món misteriós.

Els pilars, emmascarats amb vegetació paràsita, s’han eternitzat immòbils durant milions d'anys, i estan embolcallats per núvols i bromall, creant un món de dríades.

Aquest desconegut món es va convertir en el marc, en el territori, de “Pandora”, on es desenvolupà  la pel·lícula americana de ciència ficció "Avatar". El "Pilar Celestial del Sud", el més alt de tots,  es va escollir com a prototip de la "Muntanya d’Al·leluia". Des d'aleshores, es canvià el seu nom pel de "La Muntanya d'Avatar Al·leluia". És un pic de pedra, que s'eleva des de la vall insondable i sura en l'aire...

Caminant lentament i aturant-nos a cada moment per a fruir de les aparatoses escenografies que penetren pels nostres ulls, arribem a l'Ascensor Bailong que s'alça sobre una de les reserves boscoses més grans de tota la Xina. Amb 335 metres, segons els registres locals, bat qualsevol rècord d'alçada existent fins al moment. Segons està registrat en els Rècords Mundials Guinness, l'Ascensor Bailong és l'elevador a l'aire lliure més alt, més ràpid i més resistent del món. El nom es tradueix, literalment, com a “Elevador dels Cent Dracs”. Esventrant el terreny en un recorregut vertical per l’interior rocós, aflora i s’adossa a un mur natural de gres i quars, típic de les muntanyes de la regió.

L'objectiu original de la seva construcció era que els visitants poguessin tenir una experiència panoràmica del gran bosc. Per evitar accidents, les autoritats van instal·lar-hi sismògrafs a les rodalies, de manera que els viatgers poguessin evacuar-se  amb seguretat, en cas de moviments sísmics.

En total, aquesta construcció es compon de tres ascensors de doble coberta. Cada elevador pot transportar fins a 50 persones en un mateix viatge. S’eleva  a una velocitat de 3 metres per segon, i rep fins a 1.380 persones per hora en temporada alta. Tot i ser una meravella de tecnologia arquitectònica, l'Ascensor Bailong va rebre severes crítiques d'ecologistes i ambientalistes al voltant del món. Més que res, perquè es va començar a construir el 1999 sense l'aval de la UNESCO, que havia catalogat el parc nacional com a Patrimoni de la Humanitat anys abans.

Després d’una inoblidable passejada, s’arriba a la Passarel·la de Tianmen, o el Pas Fantasma de Tianmen. Una llarga passera penjada en la paret vertical de l’alt penya-segat. La passarel·la té 1600 metres de longitud,  situant-se a una alçada de 1400 metres.

Per ella s’accedeix a un dels punts més fascinants i apoteòsics del recorregut, doncs, en una llargada de 60 metres i una amplada de 1.60 metres i amb un paviment de vidre transparent, es pot viure la impressió emocionant d’estar suspesos en l’aire, penjats a 1430 metres d’alçada. Veure sota els teus peus, amb audàcia i timidesa alhora, la magnitud paisatgística que t’envoltava, percebre la nostra insignificança enfront d’ella, el recordar-ho, encara avui em produeix esgarrifances.

 

En arribar al Gran Canó un altre ensurt et corprèn: El Pont de Cristall del Gran Canó de Zhangjiajie.

És un pont suspès en cables que travessa el canó penjat en la meitat del cel... El tauler del pont té 375 metres de llarg i 6 metres d'ample. És de vidre transparent i està situat a una alçada de 300 metres des del fons del canó. El pont ha guanyat grans premis pel seu disseny i construcció i trepitjar-lo guaitant el buit, en suspensió, es converteix en una experiència esglaiadora inoblidable. Està considerat el pont de vidre més llarg del món...

El següent lloc que cal visitar és La Cova de Tianmen, una altra meravella que té 131.5 metres d'alçada, i 57 metres d'ample. A causa de la seva especial situació a l' alta muntanya, està considerada com la Porta del Cel. Una inacabable escalinata on hi ha 999 graons de pedra són el veritable camí al cel cap al cim de la muntanya i la Cova.

Després del fascinant recorregut pels cims del parc, et sorprèn i restes sense respiració en constatar com l’home ha resolt la forma de poder retornar a la civilització terrenal des dels punts més alts d’aquella paradisíaca àrea vegetal, fins als seus peus, fins al seu podi.

En una exhibició exuberant de d’enginy i funcionalitat els tècnics aconseguiren fer del difícil el fàcil. Varen perforar la muntanya amb un túnel descendent de 897 metres de longitud que transporta, mitjançant un “tapis roulant”, als visitants ja esgotats pels llargs recorreguts pedestres anteriorment efectuats, fins la base del parc. 

 

Però per concloure aquest relat encara resta descriure breument la tornada a la ciutat propera de Zhangjiajie.

El retorn es fa en uns busos decrèpits per una estreta carretera aterradora en un recorregut que dura 40 minuts horrífics.

Perquè he d'esmentar la carretera de la muntanya Tianmen? Perquè està construïda adherida a les muntanyes, amb 99 terribles corbes limitades lateralment per penya-segats esfereïdors. El viatge és un gran desafiament a la valentia d’un i un malson per la majoria de visitants. Els busos descendeixen per les pendents a tota velocitat prenent les corbes  sense tocar el fre i sense quasi espai per creuar-se amb el que pugen en sentit contrari. Els viatgers s’han d’aferrar als seus seients per no anar de banda a banda del bus. Alguns bramen de por, altres xisclen histèrics i molts, cagats, callen com morts...

Fins ací el meu relat de l’estada al Parc de Zhangjiajie.  Un dels desvetllaments més colpidors i inoblidables viscuts.

I acabo amb la primera frase del inici d’aquesta imperfecta i boirosa crònica:

No et pots morir sense haver viscut l’experiència de visitar el Parc Nacional Forestal de Zhangjiajie!!