Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2024
Imatge
48. FEDERICO CORREA i RICARD SALVAT Els dos personatges que més han influït en la meva vida Dedico aquest relat a glosar sobre dues persones que, amb les seves ensenyances, em canviaren la vida: Federico Correa quan estudiava Arquitectura i Ricard Salvat quan vaig cursar Història de l’Art. Sense el seu influx jo no hagués estat el mateix. A ells agraeixo haver pogut fruir d’una intensa vida professional plena de satisfaccions. No hi ha res més gratificant que treballar, treballar fins desfetjar-se,  gaudint amb el que fas...No hi ha res més satisfaent que poder extreure’n el màxim de tot el que t’envolta, sigui material, impalpable o conceptual i abstracte... En agraïment per tot el que m’aportaren, els hi devia aquest relat...     FEDERICO CORREA Federico Correa, home cosmopolita i polifacètic, soci des dels inicis amb l'Alfonso Milà, juntament amb Oriol Bohigas i J. Ma. Martorell (de MBM) va encapçala...
Imatge
  47. ELS VANDERBILT     Avui toca un relat una mica llarg. El tema, per a mi molt interesant i suposo que pels lectors també, no permetia reduir-lo. Per això m’he llençat a incloure’l en el blog.   Fa ja molts anys vàrem viatjar en cotxe des de Boston fins a New York recorrent bona part de l’Estat de Nova Anglaterra. Visitàrem les universitats de Harward, el MIT i, apropant-nos a New York, la de Yale. Calia fer, però, una parada obligada a Newport per captivar-nos .amb les grans mansions dels grans magnats multimilionaris americans dels anys 1800. Poguérem aprofundir en superbes edificacions com Chateau-Sur-Mer, Chepstown, The Elms, Rosecliff, Green Animals i en les dels Vandrbilt, Breakers i Marble House. Aquesta darrera, William Vanderbilt la va construir com a regal de l'aniversari número 39 per a la seva esposa, Alva.   Chateau-Sur-Mer Chepstown The Elms   Rosecliff   Green Animals I les dels ...
Imatge
  46. FIRENZE E LA TOSCANA DEI MEDICI NELL’EUROPA DEL CINQUECENTO L’any 1980, a Florència, va tenir lloc la magna exposició del títol d’aquest relat. La revista d’arquitectura i disseny ON l’hi va dedicar un numero sencer. Donat que el seu Director era íntim amic i col·laborador meu, ens va proposar a un grup de companys visitar la gran exhibició i participar, fent una sèrie d’articles, en la edició del referit número de la revista.  Així doncs, dos matrimonis i tres col·legues més de la “troupe segoviana”, ja presentada en un relat anterior, ens envoltàrem la manta al cap i viatjàrem a Florència. Com que la ciutat estava a vessar de visitants, sobre tot d’intel·lectuals i professionals de l’art de tot el món, era molt difícil trobar allotjament. Per aquesta raó contactàrem amb el nostre apreciat Italo Carlo Angle, llavors Cap dels Bens Culturals d’Itàlia, perquè ens ajudés en el tema. Ell aconseguí, com no, trobar-nos lloc. I quin lloc! A Villa Villoresi, una vil·la pal·ladia...
Imatge
  45. ELS CORALLS   En   l’estada a Cairns, Australia, en la darrera volta al món desenvolupada, poguérem fruir   de la gran barrera de corall. La visita realitzada en vaixell a una gran extensió de la barrera, la complementàrem amb una anada al fascinant Aquari de la població. En ell, gràcies a la profusió d’espècies coral·lines de tot tipus que hi son presents i a les   característiques didàctiques   concebudes pels responsables de la instal·lació, poguérem aprofundir en un món meravellós que fins aquell moment desconeixíem.   Vaig prendre, com habitualment  acostumo a fer, unes poques notes que ara   transcric, malgrat que d'elles es puguin constatar els meus minsos coneixements respecte al tema: La gran barrera de corall és d’unes dimensions descomunals. Està composta de 2.900 barreres d’una longitud total de 2.300 km i ocupa 344.000 km2, veient-se des de l’espai, cosa que no es ...