27. L’ATAC PIRATA!!!

Extret del “Diari de la volta al món 2020”

  

Eren les 5 de la matinada. Estàvem dormint plàcidament al nostre cambrot del MSC Magnífica, navegant enfront de les costes de Somàlia, quan he sentit una remor llunyana que anava in crescendo... Saltant-me les estrictes regles establertes pel capità del vaixell en navegar per zones perilloses farcides de pirates somalis però sense encendre cap làmpada he corregut les cortines i he sortit al balcó de la cabina. El sol eixia tímidament en l’horitzó. Estirant el cap, escoltava que el brunzit creixia per moments. Molt lluny encara, per la proa del vaixell, m’ha semblat distingir dues llums al cel, una davant i l’altra rere la primera. Passats uns moments brevíssims i en mig d’un soroll ja intens ja he pogut veure de què es tractava. S’apropaven a tota metxa dos helicòpters!! En uns instants els he distingit perfectament. Al davant venia un AH-64 Apache americà i rere seu un Mi-26 rus. De lectures sobre aviació immediatament he recordat que l’Apache va armat amb un canó i míssils i què el Mi-26 pot portar fins a 80 homes a bord... Glups...

Ja eren quasi al damunt nostre quan he vist com un projectil sortia disparat del primer helicòpter i immediatament una gran explosió eixordadora s’ha produït en el pont de comandament del MSC Magnífica. En pocs segons l’Apache ens havia superat i el Mi-26 era sobre nosaltres suspès estàtic a l’aire, com un immens borinot que ingràvid, des de les altures, guaita la flor que en breu succionarà. He pogut veure com d’ell es desprenien amb una rapidesa sorprenent mitjançant cables automàtics, homes tots encofurnats amb vestimenta militar negra, passamuntanyes, uns armats amb metralletes i uns altres portadors de grans sacs de lona, els coneguts “petates” militars. Semblaven aranyes... He pogut comptar-ne com a mínim 40!!

Acovardit, he entrat novament al cambrot quan la Fanny, ja desperta pel sotrac què ha fet el vaixell i per l’espetec majúscul de l’impacte rebut, m’ha preguntat espantada:

- Què passa?

- Ens ataquen els pirates somalis!! He respost com he pogut amb els espasmes què m’havien produït les imatges presenciades.

- No ens moguem i esperem... Li he dit, mentre sentíem obrir i tancar les portes dels cambrots veïns i veus i crits dels seus ocupants.

Passats uns minuts, molt pocs, per la megafonia de la nau hem escoltat atònits el següent comunicat:

-ATENCIÓN!! ATENCIÓN!! Les habla el capitán desde lo que queda... del puente de mando. Escuchen con atención pasajeros, tripulación y cuerpo de seguridad el mensaje y las instrucciones que les voy a transmitir y que han de obedecer al pie de la letra, repito OBEDECER AL PIÉ DE LA LETRA!!

Amb veu trèmula i solemne alhora, ha continuat:

-Les habla el capitán de nuevo. Hemos sufrido un asalto de un comando armado. En estos momentos tengo una metralleta apuntándome y mandándome que les diga lo siguiente:

Si no siguen las directrices que les voy a dar pondrán mi vida en peligro de muerte y la de toda persona que pretenda oponerse a las órdenes siguientes:

Pasajeros y tripulantes:

Deben quedarse inmóviles en sus camarotes con la puerta abierta.

Deben dejar abiertas las cajas fuertes situadas en los armarios.

Deben esperar instrucciones a seguir.

Personal de mando, oficinas y equipo de seguridad:

Sigan en todo momento las órdenes que reciban sin oponer resistencia alguna. Ponen en peligro mi vida, la de los pasajeros i la suya.

No deben presentar ningún tipo de resistencia i obedecer.

Deben esperar instrucciones a seguir.

El comunicat s’ha anat repetint sense parar en cinc idiomes, mentre els assaltants en equips de quatre per coberta anaven recorrent els passadissos, de proa a popa, dos per babord i dos per estribord, un amb una bossa a la mà  i l’altre amb una metralleta, entrant a cada cambrot i omplint la saca amb les joies i diners que hi trobaven. L’operació ha estat tan ràpida que ningú ha tingut temps de treure i amagar el que tenia guardat a la caixa forta.

En paral·lel, una altra part de l’escamot recorria les dependències administratives del vaixell i buidava els calaixos i caixes de seguretat a tota velocitat.

Tothom ha seguit les ordres emeses pels altaveus sense piular, conscients que l’amenaça de mort al capità i altres en cas de no obeir era molt seria. L’equip de seguretat els primers, tripulants i passatgers han complert escrupolosament amb les consignes emeses per megafonia, sabedors tots de què es jugaven.

A les 5.30 hores en punt, des de la coberta superior, els assaltants feien ascendir pels cables automàtics que penjaven del Mi-26, primer les saques plenes del botí obtingut i després ascendien ells mateixos fins a l’helicòpter.

En un obrir i tancar els ulls, a les 5.40 hores, mitja hora escassa des que aparegueren sobtadament, havien desaparegut els pirates i s’havia fet el silenci més absolut només alterat per la remor de les ones del mar. El sol ja lluïa en l’horitzó tenyint de vermell els núvols que omplien el cel. Aquest plorava sang... El MSC Magnífica anava a la deriva enfront de les costes de Somàlia amb el pont de comandament esbombat i fumejant després què l’equip de seguretat recompost recollís les víctimes de l’explosió i el de bombers hagués actuat apagant el foc causat pel projectil rebut.

El capità s’havia salvat de l’impacte del míssil perquè en el moment de l’atac descansava al seu cambrot just rere la part afectada pel coet disparat per l’helicòpter Apache.

Això no ha passat, però podria haver passat... En el context en el qual ens movem, pot passar qualsevol cosa...

Sembla que el perill desapareixerà demà. Hem deixat enrere el Corn d’Àfrica i el pas entre Somàlia i Iemen, la zona més perillosa, i ja entrem en el Mar Roig navegant entre l’Eritrea i l’Aràbia Saudí.