23. LA VOLTA AL MÓN DE NELLIE BLY

 

El 1885 a Pittsburgh en un diari, el Pittsburgh Dispatch, apareix un article sobre el paper destacat de la dona a casa. A conseqüència d’ell, arriba una carta al diari d’una jove orfe, Elisabeth Jane Cokrin, queixant-se del seu contingut masclista. L’escrit de la noia és tan impactant que immediatament al diari li donen feina. Ella comença el seu treball en la redacció denunciant els rics corruptes de Pittsburgh i atacant les injustícies socials que dominen el país. Va desbocada, com una moto... A causa dels seus escrits polèmics en aquella època, als quatre dies l’expulsen del diari i marxa a Nova York,  cercant ocupació en tots els diaris de la ciutat. Un rotatiu, The World, i el seu editor Joseph Pulitzer que el dirigeix, li proposa que treballi al diari, però li fa canviar el seu nom pel de Nellie Bly, cosa que accepta.

Ella té immediatament una idea. Coneix l’existència d’un manicomi en el qual els pacients suporten condicions de vida horroroses. S’hi interna deu dies per escriure sobre ell, vivint les pitjors experiències. L’article que redacta, “Deu dies a la casa dels bojos (Med House)”, es publica al diari i fa augmentar la seva tirada una bestiesa.  Continua en la línia d’escriure articles semblants que provoquen que el diari es vengui cada vegada més.

En aquells temps, havia sortit publicada la Volta al Món de Jules Verne. Pulitzar, sí, sí, el del premi literari, li proposa fer-la en setanta-cinc dies i seguir-la cada dia per publicar-ho. Ella accepta, com no amb la marxa que porta...Triguen un any per planificar l’aventura, per trobar finançament pel seu elevat cost i perquè és muller i els que han d’afrontar les despeses això no ho veuen clar. No se’n fien ni un pèl, of course...La Bly, davant de la situació, amenaça en fer-lo amb un altre diari i finalment accepten que ho faci. Per fer front al viatge prepara una única bossa i el més important que s’emporta és una crema hidratant...

El 14 de novembre del 1889 surt en un vaixell, l’Augusto Victòria, de Nova York. La senyora, que no en tenia res de beneita, viatja en primera i en direcció a l’est. Passa per primer cop a la seva vida per davant de l’Estàtua de la Llibertat. Cal saber que aquesta es va fer per situar-la al Canal de Suez i, com que no l’acceptaren en ell, la modificaren per col·locar-la a Nova York. A la ciutat es va fer una col·lecta de 100.000 USD per pagar el pedestal.

El primer dia de navegació es mareja com una sopa mentre al diari apareix ja l’itinerari que ha de fer. El director d’un altre diari, el Cosmopolitan, el veu i decideix muntar una juguesca i enviar algú altre a fer el recorregut en sentit contrari, cap a l’oest i demostrar que així es trigarà menys en fer la volta al món. Escull també una dona, Elisabeth Bisland, no un home, per a fer la prova en les mateixes condicions que el The Wold. A tot drap, ho preparen tot i 8,5 hores més tard que la Bly, surt la Bisland en direcció a San Francisco, en tren.

Com a cosa curiosa cal saber que la Bly es penjava pedres a les faldilles amples que duia perquè el vent no les aixequés i ensenyés les seves vergonyes. Fa la ruta Dover-Calais-Brindisi, passant per Amiens on viu en Julio Verne, que l’espera a l’estació. Van a casa seva i xerren molts dies amicalment. L’escriptor, ja famós, li explica detalls de la seva vida dels quals ella en fa articles pel diari. Però en Verne escriu a un amic seu que la Bly es una mica plana...ni pit ni cul...nada por delante i nada por detràs... El molt pillo... També fa certs comentaris racistes dels habitants de determinats països... Mentrestant Pulitzer organitza una juguesca amb cupons que es venen juntament amb el diari i fan augmentar la seva tirada i el negoci. Quants dies, hores, minuts i segons trigarà la Bly a fer la volta al món? El que encerti tindrà el premi d’un viatge a Europa. Ell, encara no en té ni idea de l’altre viatge del Cosmopolitan.

La Bly arriba a Singapore i compra una mona que l’acompanyarà la resta del viatge. S’està creuant, sense saber-ho, amb l’altra dona, la Bisland. A Hong Kong, per no esperar cinc dies, va a Cantong, Xina i després a Yokohama. Sarpa amb l’Oceànic en direcció a San Francisco. Tot el vaixell està motivat per arribar-hi al més aviat possible. Però hi ha tempestes i els mariners, molt supersticiosos, decideixen que el famós Jonàs, culpable de totes  les galernes segons la gent de mar, és la mona que la Bly porta amb ella i volen llençar-la al mar. Ella diu que no, que són els dos capellans que viatgen amb ells els que porten la malastrugança i són ells els que  s’han de llençar al mar... Amb aquest estratagema salva al mico dels nassos i arriba a San Francisco tot i les tempestes. Pulitzer li paga un tren per travessar el país i arribar finalment a Chicago. Signa milers d’autògrafs i entra a New York el 25 de gener de 1890, en setanta-dos dies, 6 hores, 11 minuts i 14 segons. Ha fet la volta al món, guanyant la juguesca. El diari ha venut 1.433 cupons amb el dia, hora, minut i segon de l’arribada de la Bly a Nova York i 33 empleats els puntuen. La Bisland arriba a Nova York 4 dies més tard.

La gesta es fa viral i les dones van a les modistes a comprar-se els vestits de Nellie Bly.... Jules Verne fa saber que hagués viatjat amb ella... i al diari la gesta s’entrega als lectors per capítols per a augmentar les vendes i amb elles els beneficis. Va sortir un Joc de l’oca amb 72 caselles del viatge. A “El Gran Gatsby” també apareix la Nellie Bly.

Què passà amb Nellie Bly?

Als 31 anys es casà amb un empresari de 79. En morir ell, seguí amb el seu negoci i l’ensorrà. Va ser reportera de guerra i morí el 1922, l’any que va néixer la meva mare. Li han dedicat un crater al planeta Venus i un a Jules Verne a la lluna.

El Concorde tenia el rècord de la volta al món des del 1993, en 31 h.