24. TORRADETES DE SANTA TERESA

RECEPTA LEIRBAG (ACCIDENTADA...)

 

L’altre dia, el meu amic Ernest va tenir un caprici...

A mitja tarda,  com cada dia, volgué berenar i li vingueren de gust unes Torradetes de Santa Teresa. Feia temps que no les tastava i s’encaparrà en elles. Li digué a la seva dona i aquesta hi va estar d’acord, però si les feia ell...

Ipso facto, l’Ernest cercà el seu arxiu de receptes i trobà la següent:

Ingredients:

700grs de pà tallat a rodanxes. ¾ de litre de llet. 3 ous. Pell de llimona. Canyella en branca. Canyella molta i Sucre

Comprovà que no li mancava cap ingredient i abillant-se amb un davantal adequat per cuinar, es posà en marxa.

Anà situant tots els ingredients sobre el marbre de la cuina alineats i en l’ordre d’utilització, és un friki, per tenir-los a mà...

El primer que pensà és que com només faria 4 torrades, tant sols utilitzaria un ou...Primera variant a lo prescrit...

En la recepta es concretava que s’havia de bullir la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella i posar-la 24 hores a la nevera...Però l’Ernest volia berenar llavors... Per tant es passà pel forro allò... Ell bulliria la llet i a continuació seguiria amb l’elaboració...Segona variant...

Posà 4 llesques de pa a la torradora i després les ofegà en la llet bullida encara calenta... Va agafar un ou i el va batre. En una paella posà oli, dos dits, i quan ja era calent començà a agafar una llesca xopa de llet per fer el traspàs a la paella. Però, merda! La llesca es trencava per arreu i el que va arribar a la paella éren trossos de pà... I a la paella l’oli exquitxava de nassos...Merda, merda!! I com més s’hi fixava pitjor anava...A cada moment més esmicolat estàva el pà. Llamp de llamps!!  Com pogé, acabà de fregir els trossos de llesques dels quals només dos en restaven sencers, dos de 5cm de diàmetre, i finalment, els anà deixant en una safata.

La dona de l’Ernest s’ho passava pipa veient les operacions fallides del seu marit i s’abstenia d’intervenir, callava la mala pècora...

L’Ernest li va dir:

Va, posa-hi sucre i no riguis...que et veig...

Ella obeí, això si per una vegada, i agafant un pot de sucre (ja es veurà...) del conjut de pots del rebost, recobrí els trossos de llesques ja frejides sense deixar cap zona buida del dolç element...

Havia arribat el moment  de tastar la cosa (no sé com definir-ho)....

Abans, però, la dona de l’Ernest mirà el plat amb l’ou batut i preguntà:

T’ha sobrat molt ou no?

Merda, pallús, soca, tanoca!! No havia sucat les llesques molles de llet en l’ou batut abans de fregir-les!! Amb l’enrenou de la seva  desintegració sorpressiva, no ho va fer!! Tercera variant a la el·laboració...

Finalment, decidiren tastar les torradetes, és un dir. En fer la primera mossegada al bocí de pà més gros trobat, ambdós varen pegar un bot fins el sostre de la cuina doncs resultà que el que la dona hi havia escampat pel seu damunt no era sucre, ERA SAL !! El que mancava per reblar el clau!! Quarta i última variant....

Per acabar el relat, rascant i rascant amb un ganivet la sal escampada damunt el pà per evaquar-la, amb lo qual el pà també s’arrossegava i formava muntanyetes de pà salat, donant al conjunt una imatge absolutament impresentable i afegint-hi sucre, molt sucre, moltíssim sucre, aconseguiren empassar-se els trossos, menys afectats per l’accidentada el·laboració, d’unes torradetes de Sta Teresa que mai més oblidaran.

Si sou capaços d’obviar els accidents sense introduir variants a la el·laboració, estic ben segur que les Torradetes de Sta. Teresa us agradaràn...