Manila, capital de Filipines, es troba situada a la illa de Luzón, a la desembocadura del
riu Pàsig, protegit per la badia de Manila i tancada al mar de la Xina per
l'illa de Corregidor. Abans que el conqueridor espanyol López de Legazpi
conquerís la ciutat el 1570, era ja un enclavament comercial important amb la
Xina, dominat pels musulmans. El 1571 es va iniciar la construcció del fort
Santiago, que defensaria la ciutat de successius atacs (batalla de Bangcusay el
1571, Li Ma Hong el 1574, la Guerra dels Set anys el 1762, l'ocupació Japonesa,
la Segona Guerra Mundial... )
La ciutat té una barreja
singular de cultures i influències, marcades principalment per la presència
Espanyola fins al S.XX, les influències Xineses i Japoneses (pel comerç) i els
americans (idioma i alguns costums). Et sorprendràs en passejar pels seus carrers,
amb els seus habitants, sempre amables, i podràs gaudir d'un menjar marrec,
fusió de cuina tradicional espanyola amb tints xinesos, tailandesos i
lleugerament especiats.
MANILA. Hi va arribar
malalt Magallanes, en la primera volta al món, el 1521.
MANILA,
una conurbació de 13M d’habitants. Una ciutat plena de contradiccions. Un
aiguabarreig caòtic i bestial de cultures, de gent, de religions, de barris
absolutament distints, d’invasions, ocupacions i guerres, de destruccions i
reconstruccions, d’arquitectures completament antagòniques, en runes les dels
conqueridors espanyols, brutalistes i fascistoides les de l’època dels Marcos i
prepotents, desmesurades i inanimades les posteriors a la ocupació americana i
que no tenen res a veure amb els edificis lleugers, elegants i exquisits que fa pocs dies hem deixat enrere
a Sydney, una amalgama de maneres de viure, de brutícia i pulcritud, de misèria
i de prepotència social i econòmica, de gratacels i barraques, d’amples
avingudes enjardinades i netes i carrerons estrets i cotxambrosos, de
miserables i milionaris, de parcs immensos i muralletes espanyoles de fira que
fan riure, on l’herència hispana després de 333 anys d’ocupació és, com a tot
arreu on anaren a raure, la part més merdosa d’una població que només recorda
d’aquella les influències de la religió i rebutja i anatomitza tot el que
tingueren que suportar dels espanyols que arribaren per aprofitar-se d’ells,
inclosa la llengua, una mescla de busos Jeepney provinents dels americans
després de la primera guerra mundial i
personalitzats cada un a partir del jeep militar estatunidenc com a mitjà de
transport públic en barris socials i de busos europeus o xinesos moderns i
condicionats pels turistes o pel transport públic de les zones residencials
luxoses, un aliatge impossible de grans centres comercials on les marques del
glamur internacional abunden i mercats infestats de productes a preus de saldo
per la gent sense capacitat econòmica per a aspirar a res més que el que allí
troben, un conjunt d’universitats públiques gratuïtes tenint-ne una més antiga
que Harward i universitats privades pels rics, de platges plenes d’una multitud
consuetudinària i ports esportius on els grans velers i llanxes potents
descansen dels embats dels seus propietaris adinerats i fatxendes, de més d’un
70% de població universitària de la qual molta ha d’emigrar lluny del seu país
per no haver de malviure en ell, de memorials de guerra filipins, espanyols i
americans, aquests en un cementiri amb 17000 creus projectat a imatge i
semblança del d’Arlington a Washington, una ciutat on hi ha barris en els quals
per entrar-hi es paga peatge i d’altres
on els residents voldrien poder pagar per sortir-ne, una Xinatown que és la més antiga del món,
una població situada en un país que varen comprar els americans per 20M de
USD…i seguiria…Perquè res és suficient abans de començar a sentir l'esgotament i
estupor propis del moviment frenètic i el trànsit interminable de la ciutat.
He
pretès fer una somera descripció de Manila tal com m’ha entrat a dintre, al
ventre, la ciutat, tal com l’he percebut, una muntanya d’ímputs, una
aglomeració de sensacions i circumstàncies, un tsunami que t’engoleix o t’ofega
segons com es miri…per això el paràgraf inacabable i sense punts…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Agrairé comentaris