22. ARTEMISA GENTILESCHI

 

Per matar les hores, avui he llegit sobre l’Artemisia Gentileschi l’única muller, coetània de Caravaggio al S. XVI, que ha passat a la història per ser una gran pintora. En faré la meva versió... Els que coneixeu el tema, perdoneu-me...

Filla d’Horacio Gentileschi, pintor manierista molt prolífic però de qualitat limitada, es quedà sense mare de molt jove. El pare, autoritari en excés, la controlava amb rigor i pràcticament no la deixava mai sola ni viure... Ella anava cada dia a Santa Maria del Pópolo a resar per la seva mare morta i s’extasiava observant els quadres de Caravaggio que hi havia (i encara hi ha) a l’església.

Caravaggio és amic del pare i ella també el coneix.

En aquells temps es produeix un succés que influeix molt en la noia.

Beatrice Xenxi és una jove de divuit anys amb pare violent que abusa d’ella i maltracta a la seva mare. Les dues, juntament,  assassinen al malvat pare i, per aquest acte, les condemnen a mort. Les decapiten al Castell de Sant Àngelo i tota Roma hi va a veure-ho. Artemisia i Caravaggio també... Igualment hi és Agostino Tassi, un amic del pare d’Artemisia, fanfarró i penques,  però bon pintor d’estil quadraturista. A Roma, a l’Església de Sant Ignasi a prop del Panteó hi ha un exemple interessant de la seva obra. Ell introdueix al pare d’Artemisia en la tècnica quadraturista. Ella també aprèn mentre coneix a Gerònimo un jove què el pare no accepta i impedeix la relació.

El maig del 1611 està a casa, arriba Agostino i aquest l’assetja. Ella demana ajuda a la serventa i ella no hi va. Agostino la viola i ella brama embogida en perdre la virginitat. En aquella època una dona violada només tenia dues opcions, o fer-se monja o puta. El mal parit d’Agostino, per no divulgar el fet, li imposa una relació sexual forçada. Després d’uns mesos però, Artemisia descobreix que ell ja està casat i el denuncia  i el processen. Els molt bèsties, per a confirmar que Artemisia diu la veritat en el procés legal engegat, el 14 de maig de 1612 després d’interrogar-la, la torturen girant-li els dits amb cordes, mètode habitual a l’època conegut com de la Sibila.

Si el tribunal accepta que ella va perdre la virginitat quan la va violar l’Agostino, el condemnaran. Ell ha de demostrar el contrari. A part de torturar-la perquè digui la veritat, criden a dues llevadores perquè comprovin?, davant de tot el tribunal, si era verge o no... El Papa Pau V, de qui Agostino és pintor i amic, premeditadament no hi intervé. Al final Artemisia resulta absolta i condemnen l’Agostino a cinc anys de presó o a cinc anys extradit de Roma, però s’ho passa tot pel forro per ser el pintor del Papa.

Malgrat la resolució del tribunal, ella en surt perjudicada en la seva reputació i honradesa. Es casa amb un home del qual no està enamorada però que l’ajuda en la seva tasca de pintora i van a viure a Florència. És la primera dona a la història en entrar a l’Acadèmia de Florència.

Passat un temps se separa del marit i ja mai més torna a cercar la companyia d’un home. Va a Nàpols i viatja a Londres per a pinar el sostre d’un palauet d’un noble i acaba la seva vida retornant a Nàpols.

Tota la seva obra està impregnada dels successos que li va tocar viure i que afectaren de forma inevitable i notòria el seu subconscient. Sempre va pinar homes dolents o estúpids. En la seva primera obra important, Susana i els vells, els vells libidinosos són els retrats del pare i d’Agostino. Sempre pinta contra els homes. En el quadre Judith matant Holofernes, destaca la cara quasi contenta de Judith com si estigués matant un animal i retrata a Holofernes com una bèstia. A molts quadres seus es pot apreciar l’odi que tenia emmagatzemat de forma absolutament justificada contra els homes. A L’Èxtasi de Maria Magdalena i d’altres...

El darrer quadre que pinta torna a ser Susana i els vells, però en aquest ja ha desaparegut aquella actitud anatematitzada contra els homes i l’obra ha perdut la força pertorbadora que va caracteritzar tota la seva producció pictòrica...