16. ICELANDIC FOOD

SOPA DE MUSCLOS

(VERSIÓ LLIURE LEIRBAG)

 Quan vàrem estar a Islàndia em vaig enllaminir amb les suculentes sopes que provàrem. Totes eren boníssimes. De carn, de peix, de crustacis, de musclos, de verdures, etc...

Tant és així que en una llibreria de Reykjavík, les successives degustacions de caldos tastats em conduïren a comprar el llibre “Icelandic Foods”.

Ell contenia, com no, la recepta de la sopa de musclos que avui us presento.

INGREDIENTS:

Les quantitats que indicaré es podrà veure que son molt concretes. És un dir...:

Musclos, uns 10 per persona, segons gana...

Una o ½ copa de xeres sec, o vi blanc, o aigua amb llimona. Aquesta darrera opció, pels abstemis. Les dues anteriors, a sentiment i en funció del grau d’alcoholisme pretès...

Una o ½ ceba, ni gran ni petita, a gust del consumidor

Un grapadet de julivert. Grapadet vol dir que sense passar-se

Un all. Aquí si que afino

Unes quantes fulles d’alfàbrega. Més o menys en funció de si us agrada l’alfàbrega

Un got de crema de llet o més... El caldo no ha de quedar aigualit, millor un xic espessit

Pebre negre i sal, a gust del consumidor

 

La cuina  no és el meu fort, però quan la meva dona guisa, m’hi fixo molt i, a voltes hi fico cullerada en el que fa i, fins i tot, m’atreveixo a vegades a fer algun “pinito” culinari.

Aquest és el cas i em decidí a provar sort...

Només em calia comprar els musclos, doncs els demés ingredients ja els teníem a casa.

A la peixateria, ja vaig, però, començar a arronsar el nas. Hi havia musclos gallecs esplèndids encara que em va semblar que eren molt bruts, amb incrustacions sòlides i barbes que eixien de les closques i algues enganxades a les clofolles... Sense donar més importància al fet (cagada com es veurà més endavant), els comprà. Em va sorprendre que per 6 Euros de musclos i poca cosa més per la resta d’ingredients, pogués preparar un àpat pantagruèlic...

Armant-me de valor, llibre en mà, abillat per l’ocasió amb un mandil adequat per no embrutar-me, em llençà a l’aventura de fer la idolatrada sopa de musclos islandesa.  

Primer de tot tenia que netejar els musclos. Fàcil. Posant-los en un recipient adequat els vaig remenar amb força aigua i quan ja pensava que eren nets s’acosta la meva dona, que em mirava i estava a l’aguait del que feia, i em diu:

-         Però què fas?? Tu creus que els musclos ja estan nets?? Agafa ara mateix un ganivet i comença a rascar les incrustacions de cal, les algues i a arrencar les barbes fins que no en quedi senyal!! Una vegada ja nets, els vas posant al gibrell i els hi passes aigua diverses vegades!!

De cop i volta es va fer la llum en el meu cervell!! Aquella premonició que em vingué al cap a la peixateria es confabulava ara en contra meu!!

Llamps de llamps de rellamps i de contra-rellamps!! Bocinada!! Clatellada!! Carall!! Amb perdó. DUES hores!! DUES hores!! estigué rascant i rascant els maleits musclos. DUES hores per 40 musclos!! Lliscant amb un ganivet les closques, amb aquest i el polze estirant i movent amunt i avall les barbes que es resistien a desenganxar-se de l’interior del musclo...DUES hores!!

Després una altra feina impertinent: Tallar la ceba a trossets ben petits. També vaig rebre bronca al respecte. No havia pelat prou la ceba prèviament a tallar-la i la capa exterior que quedava no era tendra!!

Més treball àrid. Fer el mateix amb el julivert i l’all.   

Ho tinc clar, la propera vegada que em vingui l’acudit de tornar a fer la malèfica sopa cercaré un acòlit que faci la feina bruta i emprenyadora i jo, com un senyor, faré la resta...

Per cert, no cal que talleu ja el julivert i l’all. Els venen tallats i congelats a punt per llençar a l’olla. I la meva dona em va dir que en teníem al congelador quan ja havia fet la feina!! Dolenta!! De reüll la veia divertir-se!!

Però seguim:

Fent cas omís de les instruccions del llibre en relació a l’ordre i el temps en que havia de fer les coses, però amb la meva sapiència culinària innata, en una olla una mica alta, hi posà un raig d’oli, la ceba i el julivert. Quan la ceba ja era daurada i transparent (ull en aturar la cocció en el moment precís), hi afegí la copa de xeres sec i, a continuació, els musclos.

Als 4 o 5 minuts de cocció a un foc normal (s’entén no massa fort ni massa fluix), vaig remoure els musclos afegint-hi uns 3 vasos d’aigua tèbia, no freda,  l’all i els fulls d’alfàbrega fins que tot, a foc lent va bullir.

Feta una bona remenada fou el moment d’incorporar la crema de llet, la sal i el pebre. Al provar el caldo decidí afegir-hi una mica més de crema de llet i que continués uns minuts més bullint. La cosa estava acabada!! Allò ja estava a punt de sevir...

Passada una estona, expectant, vaig escudellar en els plats de la família el guisat que tant poc costa de fer si cerques qui et faci les operacions empallegoses i impertinents...

En veure les expressions dels rostres de tots els comensals, amb uns ulls indicant que un dolç nirvana embriagador els envaïa, en posar-se la cullera a la boca, vaig exclamar:

HE TRIOMFAT!!