10. L'HOTEL CALIFORNIA

A la Misión de Todos los Santos. Cabo Sant Lucas. Mèxic

Cabo San Lucas forma part de la Baixa Califòrnia trobant-se al sud de la mateixa. Aquesta te uns 1000 Km de longitud. Hernan Cortés la trepitja per primer cop el 1530. Hi va per cercar or i perles. Al llarg de 150 anys els hispans intenten habitar-la però els indis s’hi resisteixen. El 1693 arriba la primera missió  i en els següents 70 anys s’hi instal·len 10 missions més dels jesuïtes. El 1768 el rei d’Espanya descobreix que els jesuïtes estan negociant i venent l’or i la plata que aconsegueixen a altres països. S’emprenya com una mona i envia a Gaspar de Portolà a destapar el pastel. Aquest, de pas, també descobreix que Califòrnia no és una illa que és una península amb el mar de Cortés  a l’Est i el Pacífic a l’Oest. 

La primera industria que es va assentar a Cabo San Lucas fou una envasadora flotant de tonyina, la qual s’ensorrà el 1927 i en feren una de nova el 1940. Des d’aquell moment iniciaren l’exportació del peix. També exporten alfàbrega, avocat, tomàquet, xili verd, mango, coure i sal.

A partir del 1950 comença a desenvolupar-se el turisme, fonamentalment la pesca esportiva. Construeixen la carretera que uneix Cabo San Lucas amb Tijuana que inauguren el 1973, donen permís als estrangers per a invertir al país i entre aquest any i el 1980 hi ha un boom de la construcció que t’hi cagues on hi participen un 88% de treballadors d’altres estats mexicans.

Teníem previst  visitar una missió dels jesuïtes. Hem sortit de Cabo San Lucas sense parar enlloc. La població no té res interessant. I carretera i manta en un recorregut de 1.30h. Al llarg d’ell hem tingut a l’esquerra el Pacífic en una combinació seqüencial de platges desèrtiques i zones rocoses i a la dreta un paisatge àrid farcit de cactus gegants. Finalment hem arribat a la missió.

La missió és molt interessant. Està composa de molts edificis arrenglerats fonamentalment en dos carrers, Benito Juarez i Centenario. Les construccions d’arquitectura colonial o sia empeltada amb alteracions substancials dels estils europeus, tenen una qualitat considerable. Tots els edificis que la formen han substituït les seves funcions religioses per altres de més mundanes. Així s’han transformat en museus, escoles, galeries d’art, botigues i restaurants. Anyalment hi tenen lloc festivals d’artesania. El conjunt arquitectònic, on destaquen l’església, l’hotel i les edificacions amb claustres, totes esplèndides, fan del mateix un lloc singular que es troba perdut al mig del no res i en aquest sentit et sorprèn.

Es tracta d’una missió un tant especial, L’edifici principal és l’Hotel Califòrnia, el que donà nom a la famosa i encisadora cançó que composaren The Eagles. Si no la recordeu, cerqueu-la a Spotify, segur us agradarà molt. A la Missió de Nuestra Señora de la Paz, de Todos los Santos, originària del 1720 i construïda com a lloc de repòs pels missioners, una part, es transformà en l’Hotel Califòrnia. 

L'Hotel California va ser fundat el 1948, per un immigrant xinès anomenat el Sr. Wong. Després de tres anys de construcció, l'hotel es va inaugurar el 5 de febrer de 1950. El Sr. Wong vivia a l'hotel de 16 habitacions amb la seva esposa i les seves set filles.  Volent que els habitants del poble creguessin que era mexicà, el Sr. Wong va canviar el seu nom pel de Don Antonio Tabasco, la qual cosa no li resultà com ell planejava, atès que els habitants van començar a anomenar-lo i conèixer-lo com "El Chino", en lloc de Don Antonio Tabasco. 

L'hotel ha canviat de propietari tres vegades des del 1974 al 2001. A ell hi anaren a raure tres joves anglesos que s’anomenaven The Eagles i mentre feien surf els matins i composaven cançons als vespres,  tan boniques com la que porta per nom l’hotel, s’emporraven, fumant maria i altres merdes, es lligaven a una noia del poble i muntaven un terrabastall que provocà la seva detenció i un follón de mil nassos en el qual hi tingueren d’intervenir les autoritats angleses…

I és que a l’església veïna, mentre els feligresos eren a missa, sentiren uns olors i uns sorolls fora de mida. Acudiren a l’habitació que ocupaven els joves i el que trobaren fou una boira de drogoaddicció tufosa, una estança girada cap per avall i un desordre descomunal. Immediatament foren arrestats i els anglesos tingueren que pagar la fiança per poder ser alliberats. Només amb aquesta cançó, però, es feren multimilionaris i la fiança resultà ser per a ells irrisòria…Això passava el 1969 i la lletra de la cançó ho explica…