14.  KASHI / BENARÉS

                 Extret de “La Núvia Núbia”

 

L'Ernest Engelberg arribà a l’estació de ferrocarril de Kashi (Benarés) a primeres hores del matí. Havia quedat amb Kumar, un amic entranyable que no veia des de feia anys.

El conegué en un llarg viatge realitzat a l’Índia. Va ser el seu guia i, com a conseqüència de la culta personalitat que tenia, feta palesa al llarg del temps que passaren junts i de les afinitats comuns que afloraren en el seu transcurs, travà una perdurable amistat amb ell.

I el més important de tot: Era brahman. Ocupava el lloc més elevat dintre del sistema de castes de la societat hindú, el que només poden conquerir els sacerdots, els mestres, els intel·lectuals... Aquest fet li atorgava un rang superior que feia que el respectessin arreu on anava. L’aura autoritària i mística que l’envoltava li permetia tenir accés a tots els indrets prohibits, temples, crematoris, etc. i li conferia un poder que jo volia aprofitar.

En el transcurs dels anys, mantinguéren una comunicació fluida que el va permetre aprofundir en la cultura i costums d’aquell país tant singularment esfereïdor i enigmàtic. En moments determinats, havia recorregut a ell, per a esvair del seu cap dubtes metafísics transcendents i ell sempre aconseguia fer-ho, ja que tenia una gran habilitat en submergir-se en els racons més ignots de la seva ment. Era un home jove, ben plantat, amb una aparença que despertava en els que el tractaven una confiança extrema i la noblesa que traspuava límpida a través de l’abismal mirada, majúscula. Veritablement, els ulls dels hindús són corprenedors...

Ara, sentia la necessitat de compartir amb ell els seus problemes existencials que eren molts...Per aquest motiu havia viatjat novament a Kashi.

Com que encara era molt aviat, havia quedat amb ell al vespre, decidí restar un temps a l’estació observant la gentada que es movia per ella.

La multitud anava i venia, s’aturava i tornava a moure’s, gemegava i cridava engendrant una remor continuada, es fregaven els uns amb els altres degut a la densitat humana que omplia les andanes, desapareixien i envaïen els espais de l’estació com un allau incontrolable, ondulant i canviant com el curs del gran Ganjes, quan canvia el temps de tempestuós a serè i a l’inrevés.

Tots els voltants del lloc eren plens de gom a gom. Per les sales dels edificis ferroviaris hi jeien famílies senceres envoltades d’embalums. Miserables morts de gana cercaven qualsevol cosa per posar-se-la a la boca. Venedors de quincalla cridaven als quatre vents els productes que oferien. Un ramat de vaques sagrades estava escampat per les vies impedint la circulació normal dels trens, mentre rates grans com conills s’esmunyien entre les seves potes. Una fortor repel·lent, agreujada per un ambient calitxos, humit i sufocant, omplia l’indret  i les mosques i els insectes campaven lliurement atrets pels munts de deixalles que proliferaven per arreu, no deixant tranquil a ningú. Pidolaires esquàlids de pells arrugades i abillats amb quatre parracs malgirbats demanaven almoina atansant-se als que es veien més lluents i nadons famolencs reclamaven bramant els pits buits de llet de mares desnodrides.

En arribar el primer tren aquest anava a vessar de gent. La màquina de vapor, apropant- se lentament, fumejava mentre xiulava i xiulava perquè vaques i gent s’allunyessin de les vies. Si les rates no s’apartaven, era el seu problema...

Els passatgers treien mig cos per les finestres dels vagons obertes de bat a bat, penjaven en grups compactes dels estreps mantenint l’equilibri de forma inversemblant i en aturar-se el comboi es llençaven a l’andana mentre altres pretenien pujar d’on els primers baixaven. Dues masses multicolors, una arribant i una volent marxar, es movien en direccions oposades, com si de dos exèrcits d’infanteria que s’enfronten en el camp de batalla es tractés. Els paquets, sacs, bosses, maletes i caixes es desplaçaven al ritme desenfrenat dels seus portadors i donaven tombs de banda a banda.

L'Ernest va captar que entre la gent que aterrava hi havia més vells que entre la que marxava i immediatament ho atribuí encertadament al fet que els primers anaven a Benarés a morir i els segons, en menor quantitat, tornaven d’haver conclòs les exèquies mortuòries de familiars propers. Un calfred, malgrat la calor asfixiant imperant, recorregué el seu cos...

Després de moltes hores d’observació minuciosa de tot el que l’envoltava, es mogué. Havia quedat amb Kumar a la Blooming  Dale School. Sortint de l’estació hauria d’agafar per Mahmoorganj, seguir fins Rathyatra Mahmoorganj i arribar a Rathyatra Kamachha  on trobaria l’escola a la dreta. Era un lloc discret i cèntric, però apartat de les aglomeracions de gent que infestaven la població. Molt indicat per xerrar llargament amb l’amic entranyable que feia moltíssims anys que no veia.

Mentre caminava en direcció a l’escola on s’havia de produir l’encontre coincidí amb la corrua festiva d’un casament. Un gran elefant, ornat de cap a cua, precedia la processó. Fanalets de colors alineats a banda i banda del carrer, portats pels amics i convidats dels nuvis i units per cables elèctrics que penjaven i es movien al so de les rialles i la gresca, limitaven lateralment la comitiva il·luminant-la tremolosa i subtilment. La llum que desprenien provenia de la unió dels cables dels fanals amb un artefacte - bicicleta- generador atípic, que els hi donava corrent a partir de les pedalades que un dels familiars l’hi aplicava sense parar un instant. Els nuvis saludaven a tothom somrients des d’una trona elevada situada damunt d’un carruatge que ocupava el centre de la comitiva. El conjunt policrom d’homes i dones, mudats amb vistosos vestits i saris, avançava pel carreró cantant, ballant i fent sonar campanetes que despertaven la curiositat de la gent que s’aglomerava a veure’ls i desitjar-los felicitat.

Introduint-se i confonent-se dins de l’estol, mentre avançava cap al lloc d’encontre amb en Kumar, va rebre la invitació al casament dels familiars dels nuvis, la qual cosa agraí però rebutjà amb cortesia exquisida.  Finalment cabriolant per la riuada festiva, en el moment oportú, sortí del grup per a arribar a la Blooming  Dale School.

Allí l’esperava el seu amic i allí iniciàrem una íntima i intensa conversa on afloraren totes les angoixes que el pertorbaven, perllongant-se al llarg de molts dies i nits...